Català
modifica

Oriental:  /əɡ.zisˈti/
Occidental:  nord-occidental /eɡ.zisˈti/
valencià /eɡ.zisˈtiɾ/, /eɡ.zisˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: existí
  • Etimologia: Del llatí exsistĕre ‎(«aparèixer, sorgir, néixer»), format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i el verb sistere ‎(«prendre possessió, estar fixat»).

Verb modifica

existir intr.

  1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el qual és imaginari.
    Nen, quan et ficaràs al cap que els vampirs no existeixen?
  2. Haver-hi, restar alguna cosa.
    L’acord no es va realitzar perquè existia un problema econòmic que ho impedia, un problema d'uns quants milions.
    En la mitologia grega existien tota mena d’éssers: centaures, sirenes, etc.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: existeixo, existeix, existim

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: existir


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /ek.sisˈtiɾ/, meridional /ek.sihˈtiɾ/
Americà: alt /ek.s(i)sˈtiɾ/, baix /ek.sihˈtiɾ/

Verb modifica

existir intr. ‎(present existo, passat existí, futur existiré)

  1. existir

Conjugació modifica


Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: e·xis·tir (3)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre existir