Català
Modifica

Oriental: /əg.zisˈti/
Occidental: nord-occidental /eg.zisˈti/, valencià /eg.zisˈtiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí exsistĕre ‎(«aparèixer, sorgir, néixer»), format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i el verb sistere ‎(«prendre possessió, estar fixat»).

VerbModifica

e·xis·tir intr.

  1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el qual és imaginari.
    Nen, quan et ficaràs al cap que els vampirs no existeixen?
  2. Haver-hi, restar alguna cosa.
    L’acord no es va realitzar perquè existia un problema econòmic que ho impedia, un problema d'uns quants milions.
    En la mitologia grega existien tota mena d’éssers: centaures, sirenes, etc.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: existeixo, existeix, existim

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: existir


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ek.sisˈtiɾ/, meridional /ek.sihˈtiɾ/
Americà: alt /ek.s(i)sˈtiɾ/, baix /ek.sihˈtiɾ/

VerbModifica

e·xis·tir intr. ‎(present existo, passat existí, futur existiré)

  1. existir