Potser volíeu: ACABAR

Català

modifica
Oriental:  /ə.kəˈβa/
Occidental:  nord-occidental /a.kaˈβa/
valencià /a.kaˈbaɾ/, /a.kaˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: acabà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *accapare, format pel prefix a ‎(«en direcció a») i un terme derivat de caput ‎(«cap,extrem final»).

acabar trans., pron., intr., aux. ‎(pronominal acabar-se)

  1. (transitiu) Finalitzar, posar fi.
  2. (transitiu) exhaurir

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: acabo, acaba, acabem

Sinònims

modifica

Compostos i expressions

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·ca·bar (3)
  • Anagrama: bacarà

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acabar

Castellà

modifica
Peninsular: \a.kaˈβaɾ\
Americà: alt /a.k(a)ˈbaɾ/, baix \a.kaˈβaɾ\

acabar ‎(present acabo, passat acabé, futur acabaré)

  1. acabar

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·ca·bar (3)

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /a.kaˈba/

acabar

  1. acabar
  2. consumir
    «Amb una penche de las dents finas qu'una femna m'a donada me grati lo cap per far tombar los pesolhs que m'acaban (Joan Bodon, La quimèra, 1974)
    Amb una pinta de dents fines que una dona m'ha donat em grato el cap per fer caure els polls que em consumeixen.

Sinònims

modifica

Portuguès

modifica

acabar

  1. acabar