Potser volíeu: ACABAR


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.kəˈβa/
Occidental: nord-occidental /a.kaˈβa/, valencià /a.kaˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: acabà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *accapare, format pel prefix a ‎(«en direcció a») i un terme derivat de caput ‎(«cap,extrem final»).
  • Anagrama: bacarà

VerbModifica

a·ca·bar trans., pron., intr. ‎(pronominal acabar-se)

  1. Finalitzar, posar fi.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: acabo, acaba, acabem

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acabar


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.kaˈβaɾ\
Americà: alt /a.k(a)ˈbaɾ/, baix \a.kaˈβaɾ\

VerbModifica

a·ca·bar ‎(present acabo, passat acabé, futur acabaré)

  1. acabar

ConjugacióModifica


Occità
Modifica

VerbModifica

acabar

  1. acabar
  2. consumir
    Amb una penche de las dents finas qu'una femna m'a donada me grati lo cap per far tombar los pesolhs que m'acaban. (Joan Bodon, La quimèra, 1974)
    Amb una pinta de dents fines que una dona m'ha donat em grato el cap per fer caure els polls que em consumeixen.

SinònimsModifica


Portuguès
Modifica

VerbModifica

acabar

  1. acabar