Potser volíeu: ACABAR


Català
Modifica

Oriental: /ə.kəˈβa/
Occidental: nord-occidental /a.kaˈβa/, valencià /a.kaˈβaɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfon: acabà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *accapare, format pel prefix a ‎(«en direcció a») i un terme derivat de caput ‎(«cap,extrem final»).

VerbModifica

acabar trans., pron., intr., aux. ‎(pronominal acabar-se)

  1. (transitiu) Finalitzar, posar fi.
  2. (transitiu) exhaurir

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: acabo, acaba, acabem

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ca·bar (3)
  • Anagrama: bacarà

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acabar


Castellà
Modifica

Peninsular: \a.kaˈβaɾ\
Americà: alt /a.k(a)ˈbaɾ/, baix \a.kaˈβaɾ\

VerbModifica

acabar ‎(present acabo, passat acabé, futur acabaré)

  1. acabar

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ca·bar (3)


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /a.kaˈba/

VerbModifica

acabar

  1. acabar
  2. consumir
    «Amb una penche de las dents finas qu'una femna m'a donada me grati lo cap per far tombar los pesolhs que m'acaban (Joan Bodon, La quimèra, 1974)
    Amb una pinta de dents fines que una dona m'ha donat em grato el cap per fer caure els polls que em consumeixen.

SinònimsModifica


Portuguès
Modifica

VerbModifica

acabar

  1. acabar