Català

modifica
Oriental:  /fiˈni/
Occidental:  nord-occidental /fiˈni/
valencià /fiˈniɾ/, /fiˈni/

finir trans., intr.

  1. (transitiu) Acabar, donar fi.
  2. (intransitiu) Acabar-se, tenir fi.
  3. Finar, morir.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: fineixo, fineix, finim

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: fi·nir (2)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

finir

  1. finir, finalitzar
    «Les coses de mal principi tart o nunca poden finir bé.» ((Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490))
  2. finar, morir

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /fiˈniʁ/ àudio (FR) 
  • Etimologia: Del llatí fīnīre.

finir

  1. acabar, finalitzar, finir

Sinònims

modifica