finiguéreu

Català

Verb

finiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de finir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb finir.

Variants

• [1] finíreu
• [2] finiguésseu, finíssiu, finísseu, finíreu

Miscel·lània

• Anagrames: enfugiríeu, inferigueu