fenir

Català antic

Verb

fenir

1. Forma alternativa de finir.

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	fenir
gerundi	fenint
participi	fenit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	fenesc	feneixes	feneix	fenim	fenits	feneixen
					feniu
imperfet	fenia	fenies	fenia	feníem	feníets	fenien
					feníeu
passat simple	fení	fenist	fení	fenírem	fenist	feniren
		fenires		fenim	feníreu
futur	feniré	feniràs	fenirà	fenirem	fenireu	feniran
condicional	feniria	feniries	feniria	feniríem	feniríets	fenirien
					feniríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	fenesca	fenesques	fenesca	feníam	feníats	fenesquen
				fenim	feníau
					feniu
imperfet	fenís	fenisses	fenís	feníssem	feníssets	fenissen
	fenira	fenires	fenira	fenírem	fenísseu	feniren
					fenírets
					feníreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	feneix	fenesca	feníam	fenits	fenesquen
	–			fenim	feniu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA