fi

Potser volíeu: FI

Multilingüe

Símbol

fi

1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.

Català

• Pronúncia: /fi/
• Rimes: -i
• Etimologia:

• Nom: Del terme llatí fine ‎(«acabament, vora»).
• Lletra: Del grec antic φῖ ‎(phî).
• Adjectiu: Del terme llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

Nom

fi m. ‎(plural fins)

1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions

Objectiu, finalitat o motivació

• Alemany: Zweck ^(de) m., Ziel ^(de) n.
• Anglès: purpose ^(en), aim ^(en)
• Castellà: fin ^(es) m.
• Eslovè: namen ^(sl) m.

• Francès: but ^(fr) m.
• Italià: scopo ^(it) m.
• Rus: цель ^(ru) f. ‎(tsel)

Nom

fi f. ‎(plural fins)

1. Lloc on s'acaba una cosa.
2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims

• acabament, extrem, termini

Antònims

• començament

Traduccions

Lloc on s'acaba una cosa

• Alemany: Ende ^(de) n.
• Anglès: end ^(en)
• Castellà: fin ^(es) m., final ^(es) m.
• Eslovè: cilj ^(sl) m., konec ^(sl) m.

• Francès: fin ^(fr) m.
• Italià: fine ^(it) f.
• Rus: конец ^(ru) m. ‎(konets)

Nom

fi f. ‎(plural fis)

1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions

Lletra de l'alfabet grec

• Alemany: Phi ^(de) n.
• Anglès: phi ^(en) n.
• Castellà: fi ^(es) f.
• Francès: phi ^(fr) m.

• Grec: φι ^(el) n. ‎(fi)
• Italià: fi ^(it), phi ^(it)
• Rus: фи ^(ru) n. ‎(fi)

Adjectiu

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

1. Dit dels materials poc gruixuts.
2. Extremadament dividit en partícules.
3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Derivats

• afinar
• finejar

Sinònims

• prim
• delicat, refinat
• acurat, educat

Antònims

• gruixut, groller

Traduccions

Poc gruixut

• Castellà: fino ^(es) m.
• Italià: fine ^(it)

• Llengua de signes catalana: FI ^(csc)

Amb delicadesa

• Castellà: fino ^(es) m.
• Italià: fine ^(it)

• Llengua de signes catalana: FI ^(csc)

Adverbi

fi

1. finament

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

Verb

fi

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

• fiu

Castellà

• Pronúncia: /ˈfi/
• Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

Nom

fi f. ‎(plural fíes)

1. fi (lletra grega)

Gal·lès

Pronom

fi

1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).

Italià

• Pronúncia: /ˈfi/

Nom

fì f. ‎(plural invariable)

1. fi (lletra grega)