Potser volíeu: FI


Multilingüe
Modifica

SímbolModifica

fi

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.


Català
Modifica

  • Pronúncia: /fi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia:
  • Nom: Del terme llatí fine ‎(«acabament, vora»).
  • Lletra: Del grec antic φῖ ‎(phĩ).
  • Adjectiu: Del terme llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

NomModifica

fi m. ‎(plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

TraduccionsModifica

NomModifica

fi f. ‎(plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

fi f. ‎(plural fis)

  1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ Φ.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

AdverbiModifica

fi

  1. finament

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

fi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

VariantsModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia: /ˈfi/
  • Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phĩ).

NomModifica

fi f. ‎(plural fíes)

  1. fi (lletra grega)


Gal·lès
Modifica

PronomModifica

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).


Italià
Modifica

NomModifica

 f. ‎(plural invariable)

  1. fi (lletra grega)