fi

Potser volíeu: FI

Multilingüe

Símbol

fi

1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi/^ⓘ
• Rimes: -i
• Etimologia: Nom: del llatí fine ‎(«acabament, vora»).
• Etimologia: Lletra: del grec antic φῖ ‎(phî).
• Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

Nom

fi m. ‎(plural fins)

1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions

Objectiu, finalitat o motivació

• Alemany: Zweck ^(de) m., Ziel ^(de) n.
• Anglès: purpose ^(en), aim ^(en)
• Armeni: նպատակ ^(hy) ‎(npatak)
• Belarús: цэль ^(be) f. ‎(tsel), наме́р ^(be) m. ‎(namer)
• Castellà: fin ^(es) m.
• Eslovè: namen ^(sl) m.
• Esperanto: celo ^(eo)
• Francès: but ^(fr) m.
• Grec: σκοπός ^(el) m. ‎(skopós), στόχος ^(el) m. ‎(stokhos)
• Grec antic: σκοπός ^(grc) m. ‎(skopós)
• Hindi: उद्देश्य ^(hi) m.
• Hongarès: cél ^(hu)

• Indonesi: tujuan ^(id)
• Irlandès: aidhm ^(ga) f.
• Italià: scopo ^(it) m.
• Japonès: 目標 ^(ja), 目的 ^(ja)
• Malai: tujuan ^(ms)
• Polonès: cel ^(pl) m.
• Portuguès: objetivo ^(pt) m.
• Romanès: scop ^(ro) n.
• Rus: цель ^(ru) f. ‎(tsel)
• Suec: sikte ^(sv) n.
• Ucraïnès: ціль ^(uk) f. ‎(tsil)
• Xinès: 目標 ^(zh) ‎(目标, mùbiāo)

Nom

fi f. ‎(plural fins)

1. Lloc on s'acaba una cosa.
2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims

• acabament, extrem, termini

Antònims

• començament

Traduccions

Lloc on s'acaba una cosa

• Alemany: Ende ^(de) n.
• Anglès: end ^(en)
• Castellà: fin ^(es) m., final ^(es) m.
• Eslovè: cilj ^(sl) m., konec ^(sl) m.

• Francès: fin ^(fr) m.
• Italià: fine ^(it) f.
• Rus: конец ^(ru) m. ‎(konets)

Nom

fi f. ‎(plural fis)

1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions

Lletra de l'alfabet grec

• Alemany: Phi ^(de) n.
• Anglès: phi ^(en) n.
• Castellà: fi ^(es) f.
• Francès: phi ^(fr) m.

• Grec: φι ^(el) n. ‎(fi)
• Italià: fi ^(it), phi ^(it)
• Rus: фи ^(ru) n. ‎(fi)

Adjectiu

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

1. Dit dels materials poc gruixuts.
2. Extremadament dividit en partícules.
3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Sinònims

• prim
• delicat, refinat
• acurat, educat

Antònims

• gruixut, groller

Derivats

• afinar
• finejar

Traduccions

Poc gruixut

• Albanès: i hollë ^(sq)
• Alemany: dünn ^(de)
• Anglès: fine ^(en), thin ^(en)
• Àrab: رَفِيع‎ ^(ar)
• Armeni: բարակ ^(hy) ‎(barak)
• Àzeri: nazik ^(az)
• Belarús: то́нкі ^(be) ‎(tonki)
• Búlgar: тъ́нък ^(bg) ‎(tànak)
• Castellà: fino ^(es) m.
• Coreà: 가늘다 ^(ko) ‎(ganeulda)
• Eslovac: tenký ^(sk)
• Estonià: peen ^(et), peenike ^(et)
• Feroès: tunnur ^(fo)
• Finès: ohut ^(fi)
• Francès: mince ^(fr), fin ^(fr)
• Gal·lès: tenau ^(cy)
• Georgià: თხელი ^(ka) ‎(tkheli)
• Grec: λεπτός ^(el) ‎(leptós)
• Grec antic: λεπτός ^(grc) ‎(leptós)
• Hebreu: דַּק‎ ^(he)
• Hindi: पतला ^(hi)
• Hongarès: vékony ^(hu)
• Ídix: דין‎ ^(yi)
• Ido: dina ^(io)
• Irlandès: caol ^(ga)
• Italià: fine ^(it)
• Japonès: 薄い ^(ja)
• Kazakh: жұқа ^(kk) ‎(juqa/jukha)
• Kirguís: жука ^(ky) ‎(djuka)
• Kurd: barik ^(ku)
• Letó: tievs ^(lv)
• Lituà: plonas ^(lt)

• Llatí: vescus ^(la)
• Llengua de signes catalana: FI ^(csc)
• Luxemburguès: dënn ^(lb)
• Macedoni: те́нок ^(mk)
• Malai: nipis ^(ms)
• Maltès: rqiq ^(mt)
• Maori: rahirahi ^(mi)
• Mongol: нимгэн ^(mn)
• Neerlandès: dun ^(nl)
• Noruec: tynn ^(no)
• Paixtu: نری‎ ^(ps)
• Persa: نازک‎ ^(fa)
• Polonès: cienki ^(pl)
• Portuguès: fino ^(pt)
• Quítxua: tullu ^(qu)
• Romanès: slab ^(ro)
• Romaní: sano ^(rom)
• Rus: то́нкий ^(ru) ‎(tonki)
• Sànscrit: तनु ^(sa)
• Serbocroat: танак ^(sh), tanak ^(sh)
• Suec: tunn ^(sv)
• Tadjik: тунук ^(tg)
• Tagal: manipis ^(tl)
• Tai: บาง ^(th)
• Tàtar: юка ^(tt)
• Turc: ince ^(tr)
• Txec: tenký ^(cs)
• Uzbek: yupqa ^(uz)
• Való: tene ^(wa)
• Vietnamita: mòng ^(vi), mành ^(vi)
• Xinès: 薄 ^(zh) ‎(bó)

Amb delicadesa

• Castellà: fino ^(es) m.
• Francès: fin ^(fr)

• Italià: fine ^(it)
• Llengua de signes catalana: FI ^(csc)

Adverbi

fi

1. finament

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

fi

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

• fiu

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

Nom

fi f. ‎(plural fíes)

1. fi (lletra grega)

Gal·lès

Pronom

fi

1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi/

Nom

fi f. ‎(plural invariable)

1. fi (lletra grega)