Potser volíeu: FI


Multilingüe
modifica

Símbol modifica

fi

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.


Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Nom: del llatí fine ‎(«acabament, vora»).
  • Etimologia: Lletra: del grec antic φῖ ‎(phî).
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

Nom modifica

fi m. ‎(plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions modifica

Nom modifica

fi f. ‎(plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims modifica

Antònims modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

fi f. ‎(plural fis)

  1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Sinònims modifica

Antònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Adverbi modifica

fi

  1. finament

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

fi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants modifica


Castellà
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

Nom modifica

fi f. ‎(plural fíes)

  1. fi (lletra grega)


Gal·lès
modifica

Pronom modifica

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).


Italià
modifica

  • Pronúncia: /ˈfi/

Nom modifica

fi f. ‎(plural invariable)

  1. fi (lletra grega)