groller

Català

Oriental:	central /ɡɾuˈʎe/
	balear /ɡɾoˈʎe/, /ɡɾuˈʎe/
Occidental:	nord-occidental /ɡɾoˈʎe/, valencià /ɡɾoˈʎeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del català antic *grotler ‎(«sabater pegot, ataconador»), probablement del francès soulier ‎(«sabata de sola rígida»), del baix llatí *subtelaris ‎(«sabata a retaló, sandàlia»), de subtalāris ‎(literalment «sota el taló»). El canvi semàntic i ortogràfic és per entendre-ho del llatí subtilis ‎(«fi, subtil») i encreuament amb l’antítesi grossus ‎(«grosser»).

groller m. ‎(femení grollera, plural masculí grollers, plural femení grolleres)