Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈru.ðə/, occidental /ˈru.ðe/
  • Etimologia: Del llatí rude, segle XIV, forma neutra de rudis.

AdjectiuModifica

rude inv. ‎(plural rudes)

  1. (també substantivat) Sense refinar, mancat de bones maneres.
  2. Temps desagradable.
  3. Lluita en què no importen les conseqüències ni els mitjans.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ru·de (2)
  • Anagrames: dure, duré

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ruːd/
    àudio (EUA)

AdjectiuModifica

rude ‎(comparatiu ruder, superlatiu rudest)

  1. rude, groller, bast
  2. robust


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈrʊ.dɛ/

AdjectiuModifica

rude

  1. nominatiu neutre singular de rudis
  2. vocatiu neutre singular de rudis
  3. acusatiu neutre singular de rudis