inculte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋˈkuɫ.tə/, occidental /iŋˈkuɫ.te/
• Etimologia: Del llatí incultus.

Adjectiu

inculte m. ‎(femení inculta, plural invariable incultes)

1. No conreat.

   «I és que la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa no s'entendria sense la construcció del pantà de Tibi, imprescindible per a garantir el reg en unes terres incultes, que Pedro Franqueza, secretari d'Estat... decideix encarregar a Pedro Miralles.» (Amparo Felipo, Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna, 2018)

2. Sense educació.

   «És intolerable que, persones incultes, fins i tot grolleres, puguin dirigir un país.» (Joan Granados, Juan Granados Riera, Un viatge de pluja, 2012)

Traduccions

No conreat

• Anglès: uncultivated ^(en)
• Castellà: inculto ^(es)
• Italià: incolto ^(it)
• Neerlandès: onbebouwd ^(nl)

Sense educació

• Anglès: uncivilized ^(en)
• Castellà: inculto ^(es)
• Italià: incolto ^(it)
• Portuguès: inculto ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (ceilntu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋˈkʊɫ.tɛ/

Adjectiu

inculte

1. vocatiu masculí singular de incultus