Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əksˈtɾem/, occidental /eksˈtɾem/
  • Rimes: -em
  • Etimologia: Del llatí extremus.

AdjectiuModifica

extrem m. ‎(femení extrema, plural masculí extrems, plural femení extremes)

  1. Que està a un grau molt alt.
    «Aquesta situació extrema obligà el rei a desplegar una gran activitat per obtenir la reincorporació del patrimoni alienat a la Corona, d'una banda, i a prendre mesures per a evitar en el futur la total desintegració del Patrimoni reial que ell havia vist tan avançada.» [1]

TraduccionsModifica

NomModifica

extrem m. ‎(plural extrems)

  1. Part d'un objecte situada més lluny respecte del qui parla.
    «A l'altre extrem, hi seia la seva amiga de l'ànima, la comtessa Donatella Falier» [2]
  2. (en plural) El començament i l'acabament d'algun objecte, o bé tot el contorn.
    «Col·loquem els cossos de través de dos taulons que agafem pels extrems i reprenem la marxa.» [3]
    «Són peces prismàtiques amb els extrems arrodonits i dues cares planes paral·leles.» [4]
  3. Les expressions o opinions més contràries.
    «Si, per una banda, tenim autors amb discursos clarament dessacralitzats i considerem aquesta sacralització de la mirada en què el paisatge hi és present com un punt mitjà, l'altre extrem seria un menyspreu del món a ultrança.» [5]

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

extrem m. f. ‎(plural extrems)

  1. (esports de pilota) Cadascun dels dos davanters situats més a prop de les bandes.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ex·trem (2)

Vegeu tambéModifica

  1. La investigación de la historia hispánica del siglo XIV: problemas y cuestiones. Actas del I Simposio de Historia Medieval, Madrid, 22-23 de marzo de 1969, traducció de la Institució Milà i Fontanals, 1973
  2. Donna Leon, Les aigües de l'eterna joventut, 2016
  3. Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà, 2020
  4. Tomás González Bautista, Gonzalo del Río Gómez, José Tena Sánchez, Benjamín Torres Vega, Circuits de fluids. Suspensió i direcció., 2017
  5. Francesc Roma i Casanovas, Del Paradís a la Nació, 2004