Català
Modifica

VerbModifica

fiu

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de fer

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fui


Català antic
Modifica

VerbModifica

fiu

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

VariantsModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfiw/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

fiu m. ‎(plural fius)

  1. fill

SinònimsModifica


Romanès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈfiw/
  • Etimologia: Del llatí filius.

NomModifica

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

  1. fill

DeclinacióModifica

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) fiu fiul (niște) fii fiii
Genitiu-datiu (unui) fiu fiului (unor) fii fiilor
Vocatiu fiule fiilor



Tahitià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfi.u/

VerbModifica

fiu

  1. estar cansat, fastiguejat
  2. estar-ne tip, fart

NotesModifica

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

SinònimsModifica