Potser volíeu: FINS


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfins/
  • Rimes: -ins
  • Etimologia: Del català antic fins, de fin i el sufix -s ‎(adverbial), del llatí fīne, ablatiu de fīnis ‎(«el límit»), segle XIV.

PreposicióModifica

fins

  1. Introdueix allò que és el terme on arriba alguna cosa sense sobrepassar-lo.

TraduccionsModifica

AdverbiModifica

fins

  1. fins i tot

NomModifica

fins m. pl.

  1. forma plural de fi

AdjectiuModifica

fins m. pl.

  1. forma plural de fi

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /fɛ̃/

AdjectiuModifica

fins m. pl.

  1. forma plural de fin

NomModifica

fins m. pl.

  1. forma plural de fin