• Pronúncia: /heːta/
  • Etimologia: Del suec antic hēta, del nòrdic antic heita, del protogermànic *haitaną.

heta ‎(present heter, pretèrit hette, supí hetat, imperatiu het)

  1. (arcaisme) anomenar
  2. dir-se, anomenar-se
    Vad heter du?
    Com te dius?

Vegeu també

modifica