Potser volíeu: mâno


Català
Modifica

VerbModifica

mano

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ma·no (2)
  • Anagrames: mona, Oman


Asturià
Modifica

NomModifica

mano f. ‎(plural manes)

  1. (part final del braç)


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Etimologia: Del llatí manus.

NomModifica

mano f. ‎(plural manos)

  1. (futbol) mans
  2. (petanca, botxes) jugada

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ma·no (2)


Esperanto
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Etimologia: De l'italià mano.

NomModifica

mano ‎(acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)


Interlingua
Modifica

  • Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

NomModifica

mano

  1. (part final del braç).


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmaː.no/
  • Etimologia: Del llatí manus ‎(«»).

NomModifica

mano f. ‎(plural mani)

  1. (part final del braç).