Potser volíeu: mâno

Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /ˈma.nu/, occidental /ˈma.no/
  • Rimes: -ano

mano

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ma·no (2)
  • Anagrames: mona, Oman

Asturià

modifica

mano f. ‎(plural manes)

  1. (part final del braç)

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Rimes: -ano
  • Etimologia: Del llatí manus.

mano f. ‎(plural manos)

  1. (futbol) mans
  2. (petanca, botxes) jugada

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ma·no (2)

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈma.no/
  • Etimologia: De l'arrel √man i la desinència -o.

mano ‎(acusatiu manon, plural manoj, plural acusatiu manojn)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mano

Interlingua

modifica
  • Pronúncia: (pendent)
  • Etimologia: (pendent)

mano

  1. (part final del braç).

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈmaː.no/
  • Etimologia: Del llatí manus ‎(«»).

mano f. ‎(plural mani)

  1. (part final del braç).

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mà·no (2)