Potser volíeu: MANS


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmans/
  • Rimes: -ans
  • Homòfon: mants
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mansus, segle XIV, del clàssic mansuetus.

AdjectiuModifica

mans m. ‎(femení mansa, plural masculí mansos, plural femení manses)

  1. Referit als animals, dòcil, domesticat.

VariantsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

mans f. pl.

  1. forma plural de
  2. (futbol) Falta intencionada consistent a tocar la pilota amb el braç o la mà.
  3. (argot casteller) Casteller de la pinya que es posiciona darrere (o en el cas d'un pilar, també davant) del baix per a aguantar el segon amb els braços (primeres mans, mans per darrere o per davant) o un casteller que es posiciona en la pinya darrere del primeres mans (segones, etc. mans).
  4. (argot casteller) Qualsevol casteller de la pinya que fa força amb les seves mans, incloent les mans (com definit anteriorment), les agulles, els laterals i els vents.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

NomModifica

mans

  1. forma plural de man


Anglès
Modifica

VerbModifica

mans

  1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de man


Gallec
Modifica

  • Pronúncia: /maŋs/

NomModifica

mans f. pl.

  1. forma plural de man

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmas/

NomModifica

mans f. pl.

  1. forma plural de man