Potser volíeu: -man, Man


Català
Modifica

VerbModifica

man

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar


Català antic
Modifica

NomModifica

man f. ‎(plural mans)

  1. «La bulla deu ésser d’una part ymage reyal, la qual sega sobre cadira, en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)
  2. manament
    «Ordenam que aquest sagrat e sant sagrament per man del matropolità en la ciutat de Ceragoça» (Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /mæn/
  • Etimologia: De l'anglès antic mann.

NomModifica

man ‎(plural men)

  1. home

VerbModifica

man ‎(3a persona singular present mans, gerundi manning, passat i participi manned)

  1. tripular


Gallec
Modifica

  • Pronúncia: /maŋ/
  • Etimologia: Del llatí manum.

NomModifica

man f. ‎(plural mans)


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈma/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí manum.

NomModifica

man f. ‎(plural mans)