Potser volíeu: PERSONA, personà

Català

modifica

persona f. ‎(plural persones)

  1. Ésser humà.
  2. subjecte
  3. Tret gramatical que indica de qui o de què es parla: narrador, receptor immediat del missatge o qualsevol altre. El català, considerant que diferencia el nombre, tot plegat té sis persones.

Compostos i expressions

modifica
  • persona física: En dret individu que és part d'un judici, contracte, etc.
  • persona gramatical: Vegeu persona [3] (tret gramatical...).
  • persona jurídica: En dret entitat que és part d'un judici, contracte, etc.

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

persona

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de personar-se. («es persona»)
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb personar-se. («persona’t»)

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /peɾˈso.na/
Americà: alt /p(e)ɾˈso.na/, baix /peɾˈso.na/

persona f. ‎(plural personas)

  1. persona

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: per·so·na (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aenoprs)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /perˈsoː.na/
  • Etimologia: Del llatí persōna.

persona f. ‎(plural persone)

  1. persona

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: per·só·na (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aenoprs)
  • Pronúncia(i): /pɛrˈsoː.na/
  • Etimologia: Tradicionalment s'ha explicat la formació d'aquesta paraula amb la unió de per i sonare, és a dir «sonar a través de», ja que procedeix de l'àmbit teatral.[1] Altres, però proposen un origen etrusc φersu (phersu, «personatge emmascarat»), que hauria derivat del grec antic πρόσωπον ‎(prósōpon, «per parlar») i que hauria donat lloc al verb llatí persōnare ‎(«posar-se una màscara»), però és difícil que la doble o grega hagi passat a una o senzilla en llatí.[2][3] Una tercera proposta és que derivi del terme en grec antic ζώνη ‎(zṓnē, «disfressa»).[4]

persōna f. ‎(genitiu persōnae)

  1. màscara
  2. personatge
  3. (gramàtica) persona
  4. (llatí medieval) persona

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu persōna persōnae
Vocatiu persōna persōnae
Acusatiu persōnam persōnās
Genitiu persōnae persōnārum
Datiu persōnae persōnīs
Ablatiu persōnā persōnīs


Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Michel Bréal, Anatole Bailly, Dictionnaire étymologique latin, Hachette, París, 1885
  2. Josep L Blasco, XV Congrés Valencià de Filosofia, 2004, p.154
  3. Consejo Superior de Investigaciones Científicas Instituto Luis Vives, Revista de Filosofía, 1953, volums 44-47, p.512
  4. María Elena Pelly, Notas para una explicación de la persona gramatical, 1986, p.4

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /peɾˈsu.nɔ/

persona f. ‎(plural personas o persones [aranès])

  1. persona