Potser volíeu: PERSONA


Català
Modifica

NomModifica

per·so·na f. ‎(plural persones)

  1. ésser humà
  2. subjecte
  3. tret gramatical que indica de qui o de què es parla: narrador, receptor immediat del missatge o qualsevol altre. El català, considerant que diferencia el nombre, tot plegat té sis persones.

Compostos i expressionsModifica

  • Compostos:
  1. Persona física: En dret individu que és part d'un judici, contracte, etc.
  2. Persona gramatical: Vegeu persona [3] (tret gramatical...).
  3. Persona jurídica: En dret entitat que és part d'un judici, contracte, etc.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /peɾˈso.na/
Americà: alt /p(e)ɾˈso.na/, baix /peɾˈso.na/

NomModifica

per·so·na f. ‎(plural personas)

  1. persona


Italià
Modifica

NomModifica

per·só·na f. ‎(plural persone)

  1. persona


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /pɛrˈsoː.na/
  • Etimologia: Tradicionalment s'ha explicat la formació d'aquesta paraula amb la unió de per i sonare, és a dir «sonar a través de», ja que procedeix de l'àmbit teatral.[1] Altres, però proposen un origen etrusc φersu (phersu, «personatge emmascarat»), que hauria derivat del grec antic πρόσωπον ‎(prósōpon, «per parlar») i que hauria donat lloc al verb llatí persōnare ‎(«posar-se una màscara»), però és difícil que la doble o grega hagi passat a una o senzilla en llatí.[2][3] Una tercera proposta és que derivi del terme en grec antic ζώνη ‎(zṓnē, «disfressa»).[4]

NomModifica

persōna f. ‎(genitiu persōnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu persōna persōnae
Vocatiu persōna persōnae
Acusatiu persōnam persōnās
Genitiu persōnae persōnārum
Datiu persōnae persōnīs
Ablatiu persōnā persōnīs
  1. màscara
  2. personatge
  3. (gramàtica) persona
  4. (llatí medieval) persona

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Michel Bréal, Anatole Bailly, Dictionnaire étymologique latin, Hachette, París, 1885
  2. Josep L Blasco, XV Congrés Valencià de Filosofia, 2004, p.154
  3. Consejo Superior de Investigaciones Científicas Instituto Luis Vives, Revista de Filosofía, 1953, volums 44-47, p.512
  4. María Elena Pelly, Notas para una explicación de la persona gramatical, 1986, p.4



Occità
Modifica

NomModifica

persona f. ‎(plural personas o persones [aranès])

  1. persona