persona
Català
modificaNom
modificapersona f. (plural persones)
- Ésser humà.
- subjecte
- Tret gramatical que indica de qui o de què es parla: narrador, receptor immediat del missatge o qualsevol altre. El català, considerant que diferencia el nombre, tot plegat té sis persones.
Compostos i expressions
modifica- persona física: En dret individu que és part d'un judici, contracte, etc.
- persona gramatical: Vegeu persona [3] (tret gramatical...).
- persona jurídica: En dret entitat que és part d'un judici, contracte, etc.
Derivats
modifica- apersonat
- cercapersones
- personificar
- personar-se
- personat
- personatge
- Relacionats: personal
Sinònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Person (de) f., Mensch (de) m.
- Anglès: person (en)
- Asturià: persona (ast) f.
- Basc: pertsona (eu)
- Belarús: чалаве́к (be) m. (txalavek)
- Castellà: persona (es) f.
- Eslovac: osoba (sk) f.
- Eslovè: oseba (sl) f.
- Esperanto: persono (eo)
- Francès: personne (fr) f.
- Gaèlic escocès: pearsa (gd) m.
- Gallec: persoa (gl)
- Grec: άνθρωπος (el) m. (ànthropos)
- Grec antic: ἄνθρωπος (grc) m. (ánthrōpos)
- Indonesi: orang (id)
- Islandès: manneskja (is) f., persóna (is) f.
- Italià: persona (it) f.
- Llatí: homo (la) m.
- Llengua de signes catalana: PERSONA (csc)
- Macedoni: личност (mk) f., човек (mk) m.
- Malai: orang (ms)
- Neerlandès: persoon (nl) m.
- Noruec: person (no) m., menneske (no) n.
- Occità: persona (oc)
- Polonès: osoba (pl) f.
- Portuguès: pessoa (pt) f.
- Romanès: persoană (ro) f.
- Rus: челове́к (ru) m. (txelovek)
- Sànscrit: पुरुष (sa) m.
- Suahili: mtu (sw)
- Suec: person (sv) inv.
- Turc: kişi (tr)
- Txec: osoba (cs) f., člověk (cs) m.
- Volapük: pösod (vo)
Verb
modificapersona
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de personar-se. («es persona»)
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb personar-se. («persona’t»)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: per·so·na (3)
- Heterograma de 7 lletres (aenoprs)
- Anagrames: arpones, arponés, enaspro, posaren, soparen
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: persona
Castellà
modificaNom
modificapersona f. (plural personas)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: per·so·na (3)
- Heterograma de 7 lletres (aenoprs)
Italià
modificaNom
modificapersona f. (plural persone)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: per·só·na (3)
- Heterograma de 7 lletres (aenoprs)
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /pɛrˈsoː.na/
- Etimologia: Tradicionalment s'ha explicat la formació d'aquesta paraula amb la unió de per i sonare, és a dir «sonar a través de», ja que procedeix de l'àmbit teatral.[1] Altres, però proposen un origen etrusc φersu (phersu, «personatge emmascarat»), que hauria derivat del grec antic πρόσωπον (prósōpon, «per parlar») i que hauria donat lloc al verb llatí persōnare («posar-se una màscara»), però és difícil que la doble o grega hagi passat a una o senzilla en llatí.[2][3] Una tercera proposta és que derivi del terme en grec antic ζώνη (zṓnē, «disfressa»).[4]
Nom
modificapersōna f. (genitiu persōnae)
- màscara
- personatge
- (gramàtica) persona
- (llatí medieval) persona
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | persōna | persōnae |
Vocatiu | persōna | persōnae |
Acusatiu | persōnam | persōnās |
Genitiu | persōnae | persōnārum |
Datiu | persōnae | persōnīs |
Ablatiu | persōnā | persōnīs |
Derivats
modificaVegeu també
modifica- ↑ Michel Bréal, Anatole Bailly, Dictionnaire étymologique latin, Hachette, París, 1885
- ↑ Josep L Blasco, XV Congrés Valencià de Filosofia, 2004, p.154
- ↑ Consejo Superior de Investigaciones Científicas Instituto Luis Vives, Revista de Filosofía, 1953, volums 44-47, p.512
- ↑ María Elena Pelly, Notas para una explicación de la persona gramatical, 1986, p.4
Occità
modifica- Pronúncia(i): /peɾˈsu.nɔ/