ànima
CatalàModifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈa.ni.mə/, occidental /ˈa.ni.ma/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí anima, segle XII.
NomModifica
ànima f. (plural ànimes)
- Part immaterial de la persona.
- Esperit.
- Part fonamental d'una estructura o un cos sobre la qual carreguen els esforços les parts exteriors.
- Superfície de l'interior del canó d'una arma de foc.
Compostos i expressionsModifica
- Ànima llisa. Quan l'ànima d'una arma de foc no té ratllades.
- Ànima ratllada o estriada. Quan l'ànima d'una arma de foc té estries en formes helicoïdals per tal d'induir un moviment rotatori al projectil la qual cosa li facilita la penetració en l'aire i per tant fa augmentar-ne la precisió.
- Ser l'ànima de la festa (o similar): ser el més divertit.
- Caure l'ànima als peus, pegar l'ànima als peus
- Sortir o arribar a l'ànima: molt profundament i sincera.
- En cos i ànima: per complet
SinònimsModifica
- cap, habitant, individu, persona
- causa, causant, força, motor, mòbil, poder
- cor, coratge, psique
- esperit, fantasma, geni, quimera
- habitant, home, individu, persona, subjecte, ésser
TraduccionsModifica
Part immaterial de la persona
|
|
Esperit
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ànima