geni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒɛ.ni/, occidental /ˈd͡ʒɛ.ni/

Informal: /ˈʒɛ.nit/, /ˈd͡ʒɛ.nit/

• Rimes: -ɛni
• Etimologia: Del llatí gĕnius ‎(«divinitat que vetllava per cada persona i en compartia la personalitat i el destí»), segle XVII. Doblet del patrimonial giny.

Nom

geni m. ‎(plural genis)

1. Mal humor, caràcter.
2. Dimoniet o esperit encantat propi dels contes.
3. Persona dotada d'una capacitat, preparació i desenvolupament mentals extraordinaris respecte a la mitjana d'altres individus de la mateixa edat per a crear o inventar una obra artística o científica admirable.

Sinònims

• as, estrella
• cervell
• esperit, fantasma, quimera, ànima
• talent

Traduccions

Persona dotada

• Anglès: genius ^(en)
• Castellà: genio ^(es)
• Francès: génie ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·ni (2)
• Anagrama: Giné

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• geni. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈd͡ʒɛː.ni/

Nom

geni m. pl.

1. forma plural de gene