fantasma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fənˈtaz.mə/, occidental /fanˈtaz.ma/
• Etimologia: Del llatí phantasma, segle XIV, provinent del grec φάντασμα ‎(phántasma), compost per φᾰντᾰ́ζω ‎(phantázō, «fer visible») amb el sufix -μα ‎(-ma, «resultat de l'acció»).

Nom

fantasma m. ‎(plural fantasmes)

1. Persona o objecte que apareix en forma real tot i ser un producte de la fantasia.
2. Forma incorpòria d'un mort; tema molt recurrent en pel·lícules de por.

Derivats

fantasmal, fantasmagòric

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gespenst ^(de) n.
• Anglès: phantom ^(en), ghost ^(en)
• Àrab: شَبَح‎ ^(ar) m.
• Belarús: здань ^(be) f. ‎(zdan)
• Castellà: fantasma ^(es)
• Danès: spøgelse ^(da) n.
• Eslovac: duch ^(sk) m., prízrak ^(sk) m.
• Eslovè: duh ^(sl) m., fantom ^(sl) m.
• Esperanto: fantomo ^(eo)
• Estonià: fantoom ^(et)
• Feroès: dreygur ^(fo)
• Francès: fantôme ^(fr)
• Friülà: fantàsime ^(fur)
• Gallec: pantasma ^(gl) m., estantiga ^(gl) f.
• Grec: φάντασμα ^(el) ‎(fàndasma)
• Grec antic: φάσμα ^(grc) n. ‎(phásma), φάντασμα ^(grc) n. ‎(phántasma)
• Irlandès: taibhse ^(ga) f.
• Italià: fantasma ^(it), spettro ^(it) m.

• Japonès: 幽霊 ^(ja)
• Llatí: spectrum ^(la) n., phasma ^(la) n., phantasma ^(la) n.
• Neerlandès: geest ^(nl) m.
• Occità: fantasma ^(oc)
• Polonès: duch ^(pl) m., upiór ^(pl) m., widmo ^(pl) n.
• Portuguès: fantasma ^(pt) m.
• Retoromànic: spiert ^(rm) m.
• Romanès: fantomă ^(ro) f., fantasmă ^(ro) f.
• Rus: привиде́ние ^(ru) n. ‎(prividénie)
• Sànscrit: भूत ^(sa) m.
• Sard: pantùma ^(sc)
• Serbocroat: дух ^(sh), duh ^(sh), фантом ^(sh), fantom ^(sh)
• Suec: spöke ^(sv) n.
• Turc: hayalet ^(tr)
• Txec: duch ^(cs) m., přízrak ^(cs) m.
• Ucraïnès: при́вид ^(uk) m. ‎(prívid)
• Való: spér ^(wa)
• Xinès: 鬼 ^(zh) ‎(guǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /fanˈtaz.ma/, meridional \faŋˈtah.ma\

Americà: alt /f(a)nˈtaz.ma/, baix \faŋˈtah.ma\, austral /fanˈtah.ma/

• Rimes: -azma
• Etimologia: Del llatí phantasma, del grec antic φάντασμα ‎(phántasma).

Nom

fantasma m. ‎(plural fantasmas)

1. fantasma

Derivats

• fantasmagórico
• famtasmal

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fantasma