Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /fənˈtaz.mə/, occidental /fanˈtaz.ma/
  • Etimologia: Del llatí phantasma, segle XIV, provinent del grec φάντασμα ‎(phántasma), compost per φᾰντᾰ́ζω ‎(phantázō, «fer visible») amb el sufix -μα ‎(-ma, «resultat de l'acció»).

NomModifica

fantasma m. ‎(plural fantasmes)

  1. Persona o objecte que apareix en forma real tot i ser un producte de la fantasia.
  2. Forma incorpòria d'un mort; tema molt recurrent en pel·lícules de por.

DerivatsModifica

fantasmal, fantasmagòric

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /fanˈtaz.ma/, meridional \faŋˈtah.ma\
Americà: alt /f(a)nˈtaz.ma/, baix \faŋˈtah.ma\, austral /fanˈtah.ma/

NomModifica

fantasma m. ‎(plural fantasmas)

  1. fantasma

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fantasma