Potser volíeu: ESTRELLA


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /əsˈtɾɛ.ʎə/, balear /əsˈtɾə.ʎə/, /əsˈtɾɛ.ʎə/
Occidental: /esˈtɾe.ʎa/
Informal: nord-occidental /asˈtɾe.ʎa/, nord-occidental /asˈtɾe.ʎɛ/

NomModifica

es·tre·lla f. ‎(plural estrelles)

  1. Estel.
  2. Persona famosa dins un camp concret.
  3. Animal marí.

VariantsModifica

SinònimsModifica

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • Tenir bona estrella = tenir sort

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /esˈtɾe.ʎa/, meridional /ehˈtɾe.ʝa/
Americà: alt /esˈt͡se.ʝa/, baix /ehˈtɾe.ʝa/, austral \ehˈtɾe.ʒa\
  • Etimologia: Del llatí stella.

NomModifica

es·tre·lla f. ‎(plural estrellas)

  1. (astronomia) estel
  2. estrella
  3. plantatge estrellat (Plantago coronopus)

SinònimsModifica

corniciervo, corónopo, cuerno de ciervo, estrellada, estrellamar, hierba de la estrella, hierba cervina, hierba del costado, hierba estrella, pie cervino

Compostos i expressionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Font Quer, Pío. «512. ESTRELLAMAR». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 722. ISBN 8483072422.