estrella
Potser volíeu: ESTRELLA
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /əsˈtɾɛ.ʎə/, balear /əsˈtɾə.ʎə/, /əsˈtɾɛ.ʎə/
- Occidental: /esˈtɾe.ʎa/
- Informal: nord-occidental /asˈtɾe.ʎa/, nord-occidental /asˈtɾe.ʎɛ/
- Rimes: -ɛʎa
|
(fitxer) |
NomModifica
estrella f. (plural estrelles)
- (astronomia) estel
- (astrologia) Planeta que determina el destí d’una persona.
- Figura convencional o objecte compost de puntes que representa un estel.
- Persona que destaca en un camp concret.
VariantsModifica
SinònimsModifica
- (astronomia) estel, astre, cos celeste
- (figura) estel
- (persona) as, geni, protagonista
NotesModifica
- Estel i estrella o estrela s’usant sovint indistintament. Es prefereix estel en astronomia i estrella en sentit figurat.
DerivatsModifica
Compostos i expressionsModifica
- Tenir bona estrella = tenir sort
TraduccionsModifica
Persona que destaca
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrella
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /esˈtɾe.ʎa/, meridional /ehˈtɾe.ʝa/
- Americà: alt /esˈt͡se.ʝa/, baix /ehˈtɾe.ʝa/, austral \ehˈtɾe.ʒa\
NomModifica
estrella f. (plural estrellas)
- (astronomia) estel
- estrella
- plantatge estrellat (Plantago coronopus)
SinònimsModifica
corniciervo, corónopo, cuerno de ciervo, estrellada, estrellamar, hierba de la estrella, hierba cervina, hierba del costado, hierba estrella, pie cervino
Compostos i expressionsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: es·tre·lla (3)
Vegeu tambéModifica
- Font Quer, Pío. «512. ESTRELLAMAR». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 722. ISBN 8483072422.