Català
Modifica

NomModifica

sort f. ‎(plural sorts)

  1. Fet que passa fortuïtament i que afecta positivament o negativa, especialment quan és positiu.
    Guaita quina sort, acabo de trobar un bitllet de cinc euros.
  2. Conjunt de fets seqüencials de l'accepció anterior.
    Quina sort que té en Miquel, li ha tocat la loteria, s'ha lliurat d'una multa i ha aprovat les oposicions.
  3. Reiteració d'un fet aleatori amb la mateixa condició de positiu o negatiu.
    Quin sort que tinc, sempre em toca la fava del tortell de reis.
  4. Per extensió, qualsevol fet que hom considera positiu i difícil d'aconseguir sigui per l'atzar o per esforç propi.
    Tinc una sort amb la meva feina, està feta a la meva mida; ara bé, m'ha costat arribar-hi!
  5. Allò que hom considera que pertany a l'atzar i del que n'espera resultats positius, esperança.
    Anem a provar sort a les curses de cavalls.
  6. Futur, esdevenir, especialment quan és complicat o arriscat.
    Ella pateix molt per la sort del seu fill des que va ser reclutat.
  7. Allò que indica una ajuda o un fet positiu oportú o algun fet insuficientment dolent, la qual cosa evita un problema pitjor. Quan parteix d'uns fets anteriors negatius sovint l'antecedeix la paraula encara.
    Sort d'en Pere que va arribar a temps a salvar aquella dona, sinó ella s'hauria ofegat al riu.
    Vaig arribar tard a l'estadi i encara sort que vaig poder veure el final del partit.

TraduccionsModifica

InterjeccióModifica

sort

  1. Expressió amb que hom desitja èxit o dóna ànims.

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /sɔːt/
    àudio (EUA)

NomModifica

sort ‎(plural sorts)

  1. classe, tipus