Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈti.pus/
  • Àudio: central
(fitxer) , balear (fitxer) , valencià (fitxer)
  • Etimologia: Del llatí typus ‎(«figura, caràcter»), segle XIX, del grec antic τῠ́πος ‎(týpos, «cop, imatge»).

NomModifica

tipus m. ‎(plural tipus)

  1. Cadascuna de les peces que, en una impremta, representen a una lletra.
    «El text, escrit amb tipus gòtics, és a línia tirada, però en una àmplia columna que ocupa la part central dels folis.» (Arxiu de textos catalans antics, 2000)
  2. El que està gravat en la matriu d'un segell.
  3. Model que exemplifica un conjunt de característiques comunes a diverses coses o persones.
    «[...] d'elements d'ornament en bronze tardans, de materials d'imitació fenícia o de tipus orientalitzant.» (Núria Rafel i Fontanals, Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès, 2003)
  4. (calc semàntic) mena
    «És extremament important que reconegueu el tipus de foc i que utilitzeu el tipus d'extintor adequat.» (David T. Plummer, Introducció a la bioquímica pràctica, 1994)
  5. Valor o preu establert per determinades operacions financeres.
    «Una modalitat d'aquest risc és la generada per la volatilitat o variació que pateixen els tipus d'interès en el temps.» (Hortènsia Fontanals i Albio, Elisabet Ruiz i Dotras, Risc de tipus d'interès, 2016)
  6. (etnopoètica) Argument genèric que permet identificar una rondalla concreta.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ti·pus (2)
  • Anagrama: tupis

Vegeu tambéModifica