Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈti.pus/
  • Etimologia: Del llatí typus ‎(«figura, caràcter»), segle XIX, del grec antic τῠ́πος ‎(túpos, «cop, imatge»).

NomModifica

tipus m. ‎(plural tipus)

  1. Cadascuna de les peces que, en una impremta, representen a una lletra.
    El text, escrit amb tipus gòtics, és a línia tirada, però en una àmplia columna que ocupa la part central dels folis.[1]
  2. El que està gravat en la matriu d'un segell.
  3. Conjunt de característiques comunes a diverses coses o persones, emprat per classificar.
    -[...] d'elements d'ornament en bronze tardans, de materials d'imitació fenícia o de tipus orientalitzant[2]
    -És extremament important que reconegueu el tipus de foc i que utilitzeu el tipus d'extintor adequat. [3]
  4. Valor o preu establert per determinades operacions financeres.
    Una modalitat d'aquest risc és la generada per la volatilitat o variació que pateixen els tipus d'interès en el temps.[4]

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ti·pus (2)
  • Anagrama: tupis

Vegeu tambéModifica

  1. Arxiu de textos catalans antics, 2000
  2. Núria Rafel i Fontanals, Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès, 2003
  3. David T. Plummer, Introducció a la bioquímica pràctica, 1994
  4. Hortènsia Fontanals i Albio, Elisabet Ruiz i Dotras, Risc de tipus d'interès, 2016