oportú
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /u.purˈtu/ balear /o.poɾˈtu/, /u.purˈtu/ Occidental: /o.poɾˈtu/
- Rimes: -u
- Etimologia: Del llatí opportūnus, segle XIV.
Adjectiu
modificaoportú m. (femení oportuna, plural masculí oportuns, plural femení oportunes)
- Que es dona de forma pertinent.
- Una resposta oportuna per tallar la discussió.
- Una reunió oportuna per solucionar el tema.
- Dit de qui actua amb encert, de forma convenient.
- La directora ha estat molt oportuna en la seva intervenció.
Derivats
modificaSinònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: o·por·tú (3)