Català
Modifica

NomModifica

sors f. pl.

  1. forma plural de sor


Català medieval
Modifica

NomModifica

sors f. pl.

  1. forma plural de sor


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /sɔrs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ser4- («aplegar»).

NomModifica

sors f. ‎(genitiu sortis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu sors sortēs
Vocatiu sors sortēs
Acusatiu sortem sortēs
Genitiu sortis sortium
Datiu sortī sortibus
Ablatiu sorte sortibus
  1. tirada de daus, sorteig
    Sempronius cui ea provincia sorti evenit. — «Semproni, que ha aconseguit aquesta província per sorteig»
  2. bola de loteria
    Ponere sortes in sitellam. — «Ficar les boles a la cistella.»
  3. sort, destí
    Ferrea sors vitae difficilisque premit. — «El destí dur i inflexible m'aclapara.»
  4. part, premi d'un sorteig
    Litterae allatae sunt Q. Minuci a Pisis : comitia suae sortis esse. — «Ha arribat la carta en què Q. Minucus escrita des de Pisa, dient que li ha tocat en sort presidir els comicis.»
  5. tipus, mena, condició
    Homines ultimae sortis — «Homes de condició molt humil.»

Vegeu tambéModifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.911