Potser volíeu: Fortuna


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /furˈtu.nə/, occidental /foɾˈtu.na/
  • Rimes: -una
  • Etimologia: Del llatí fortūna, segle XIV, de fors ‎(«sort, fortuna, atzar»).

NomModifica

for·tu·na f. ‎(plural fortunes)

  1. Sort, particularment quan és bona.
    La fortuna de ser en el lloc adequat. La mala fortuna
  2. Patrimoni o propietats que hom posseeix.
    Tenia una fortuna valorada en 100.000 euros
  3. Tempesta, particularment en el mar.
  4. (obsolet) dissort

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica