dissort

Català

• Pronúncia: /diˈsɔrt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del prefix dis- i sort, segle XIV.

Nom

dis·sort f. ‎(plural dissorts)

1. Mala sort, desgràcia.

Traduccions

Traduccions: dissort

• Castellà: desgracia ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB