Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈtɾɔs/
  • Rimes: -ɔs
  • Etimologia: D'origen incert, segle XIII. Potser de l’occità antic tors (actual tros), del llatí thyrsus ‎(«tija»). La transposició va ser paral·lela a trossar i destrossar, verbs que van influir en l’evolució semàntica de «fragment de tija» al resultat de «trosseig o destrossa». Possible doblet de tors via l’italià.

tros m. ‎(plural trossos)

  1. Part, porció d'un tot.
  2. Àrea de cultiu, típicament petita, en la que hom hi treballa, normalment com a afició.

Variants

modifica

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • ser un tros de pa = ser molt bona persona

Descendents

modifica

Traduccions

modifica

tros

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trossar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica