bocí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈsi/
	balear /boˈsi/, /buˈsi/
Occidental:	/boˈsi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí vulgar *buccinu(m), de bucca ‎(«boca, mos»), segle XIII.

Nom

bocí m. ‎(plural bocins)

1. Una mica, un tros de menjar.

   Un bocí de pa, un bocí de cansalada.

2. Un tros o part d'alguna cosa trencada o tallada.

Sinònims

• centella, engruna, espurna, fragment, guspira, mica, part, partícula, pessic, ols, polsada, polset, porció

Compostos i expressions

• Fer bocins una cosa: fer-la pedaços, trencar-la en parts.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stück ^(de) m.
• Anglès: piece ^(en)
• Castellà: pedazo ^(es) m.
• Francès: morceau ^(fr) m.

Verb

bocí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de boçar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·cí (2)
• Anagrama: boïc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: bocí