menjar

Potser volíeu: MENJAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /məɲˈʒa/^ⓘ

Occidental: nord-occidental /meɲˈd͡ʒa/, valencià /meɲˈd͡ʒaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: menjà
• Etimologia: Del llatí vulgar *mandicare, de manducare, segle XII.

Verb

menjar trans., pron. ‎(pronominal menjar-se)

1. Ingerir aliments.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	menjar			haver menjat
gerundi	menjant			havent menjat
participi	menjat, menjada, menjats, menjades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menjo	menges	menja	mengem	mengeu	mengen
	menge						val
	mengi						sept
	menj				menjau		bal, alg
				menjam			bal
imperfet	menjava	menjaves	menjava	menjàvem	menjàveu	menjaven
passat simple	mengí	menjares	menjà	menjàrem	menjàreu	menjaren
futur	menjaré	menjaràs	menjarà	menjarem	menjareu	menjaran
condicional	menjaria	menjaries	menjaria	menjaríem	menjaríeu	menjarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mengi	mengis	mengi	mengem	mengeu	mengin
	menge	menges	menge			mengen	occ, bal
imperfet	mengés	mengessis	mengés	mengéssim	mengéssiu	mengessin
		mengesses		mengéssem	mengésseu	mengessen
	menjàs	menjassis	menjàs	menjàssim	menjàssiu	menjassin	bal
		menjasses		menjàssem	menjàsseu	menjassen	val, bal (1)
	menjara	menjares	menjara	menjàrem	menjàreu	menjaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	menja	mengi	mengem	mengeu	mengin
	–				menjau		bal, alg
	–		menge			mengen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				menjàvom	menjavo		centr, n-occ
	menjavi						sept
	menjaia	menjaies	menjaia	menjàiem	menjaieu	menjaien	n-occ
condicional	menjariva	menjarives	menjariva	menjarívem	menjaríveu	menjariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menjo	menjos	menjo	mengeguem	mengegueu		n-occ
imperfet	mengessi		mengessi				sept, alg
	mengessa						centr, n-occ
	mengeguessa	mengeguesses	mengegués	mengeguéssom	mengeguéssou	mengeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...menjat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...menjar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...menjat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...menjat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...menjat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...menjat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...menjar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...menjat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...menjat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...menjat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: menjo, menja, mengem
Vocal rizotònica: /e/, /ə/

Sinònims

• calar, cruspir-se (col·loquial), devorar, embocar, endrapar (col·loquial), engolir, halar, manducar (col·loquial)
• dinar, fer un àpat, sopar
• pellucar, picar, piscar, rosegar
• minjar, variació fonètica occidental

Derivats

• desmenjar-se, menja, menjable, menjada, menjador, menjaire, menjament, menjança, mengívol, menjotejar, menjua, menjucar, menjussa, quemenjar, remenjar, sobremenjar

Traduccions

Ingerir aliments

• Alemany: essen ^(de), speisen ^(de)
• Anglès: eat ^(en)
• Àrab: أَكَلَ‎ ^(ar)
• Basc: jan ^(eu)
• Castellà: comer ^(es)
• Cors: manghjà ^(co)
• Danès: spise ^(da)
• Eslovac: jesť ^(sk)
• Eslovè: jesti ^(sl)
• Esperanto: manĝi ^(eo)
• Finès: syödä ^(fi)
• Francès: manger ^(fr)
• Friülà: mangjâ ^(fur)
• Gallec: comer ^(gl)
• Grec: τρώγω ^(el) ‎(trogo), τρώω ^(el) ‎(troo)
• Grec antic: ἔδω ^(grc) ‎(édō), ἐσθίω ^(grc) ‎(esthíō)
• Hebreu: אָכַל‎ ^(he)
• Hindi: खाना ^(hi)
• Ídix: עסן‎ ^(yi)
• Irlandès: ith ^(ga)
• Italià: mangiare ^(it)
• Japonès: 食べる ^(ja)

• Llatí: edere ^(la), manducare ^(la)
• Llengua de signes catalana: MENJAR ^(csc)
• Neerlandès: eten ^(nl)
• Occità: manjar ^(oc), minjar ^(oc)
• Polonès: jeść ^(pl)
• Portuguès: comer ^(pt)
• Retoromànic: mangiar ^(rm)
• Romanès: mânca ^(ro)
• Romaní: xal ^(rom)
• Rus: есть ^(ru) ‎(iest)
• Sard: mandigare ^(sc)
• Sicilià: manciàri ^(scn)
• Suahili: kula ^(sw)
• Suec: äta ^(sv)
• Tadjik: хӯрдан ^(tg)
• Tai: กิน ^(th)
• Tàtar: ашарга ^(tt)
• Txec: jíst ^(cs)
• Ucraïnès: їсти ^(uk) ‎(isti)
• Vènet: magnar ^(vec)
• Xinès: 吃 ^(zh) ‎(chī)

Nom

menjar m. ‎(plural menjars)

1. Aliment que es menja.

Sinònims

• aliment, àpat

Traduccions

Aliment

• Alemany: Essen ^(de) n.
• Anglès: food ^(en)
• Basc: jaki ^(eu), janari ^(eu)
• Castellà: comida ^(es) f., alimento ^(es) m.
• Coreà: 음식 ^(ko) ‎(eumsik)
• Danès: føde ^(da) c.
• Eslovac: jedlo ^(sk) n.
• Eslovè: hrana ^(sl) f.
• Esperanto: manĝaĵo ^(eo)
• Feroès: matur ^(fo) m.
• Finès: ruoka ^(fi)
• Francès: nourriture ^(fr) f.
• Gallec: comida ^(gl) f.
• Gal·lès: bwyd ^(cy) m.
• Grec: τροφή ^(el) f. ‎(trofí)
• Grec antic: βρῶμα ^(grc) n. ‎(brôma)
• Hebreu: אוכל ^(he) m.
• Hindi: खाना ^(hi) m.
• Ídix: עסן‎ ^(yi) n.
• Irlandès: bia ^(ga)
• Italià: mangiare ^(it), pasto ^(it) m., cibo ^(it) m.
• Japonès: 食べ物 ^(ja)
• Llatí: cibus ^(la) m., pabulum ^(la) n.

• Llengua de signes catalana: MENJAR ^(csc)
• Macedoni: храна ^(mk) f.
• Maltès: ikel ^(mt) m.
• Maori: kai ^(mi)
• Mongol: хоол ^(mn)
• Neerlandès: voedsel ^(nl) n.
• Noruec: mat ^(no) m.
• Persa: غذا‎ ^(fa)
• Polonès: jedzenie ^(pl) n.
• Portuguès: comida ^(pt) f.
• Quítxua: mikhuna ^(qu)
• Romanès: mâncare ^(ro) f., aliment ^(ro) n.
• Rus: еда ^(ru) f. ‎(ieda)
• Sànscrit: अन्न ^(sa) m.
• Serbocroat: храна ^(sh), hrana ^(sh) f.
• Turc: yiyecek ^(tr)
• Txec: jídlo ^(cs) n.
• Ucraïnès: ї́жа ^(uk) f. ‎(ija)
• Urdú: کھانا‎ ^(ur) m.
• Uzbek: ozuqa ^(uz)
• Való: amagnî ^(wa) m.
• Volapük: fid ^(vo)
• Xinès: 食物 ^(zh) ‎(shíwù)

Miscel·lània

• Síl·labes: men·jar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aejmnr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: menjar

Català antic

• Etimologia: Del llatí manducare.

Verb

menjar

1. menjar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	menjar
gerundi	menjant
participi	menjat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	menj	menges	menja	menjam	menjats	mengen
					menjau
imperfet	menjava	menjaves	menjava	menjàvem	menjàvets	menjaven
passat simple	mengí	menjast	menjà	menjam	menjàs	menjaren
	mengé	mengist		menjàrem	menjàrets
		menjares			menjàreu
futur	menjaré	menjaràs	menjarà	menjarem	menjarets	menjaran
					menjareu
condicional	menjaria	menjaries	menjaria	menjaríem	menjaríets	menjarien
					menjaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	menj	menjs	menj	mengem	mengets	mengen
					mengeu
imperfet	menjàs	menjasses	menjàs	menjàssem	menjàssets	menjassen
	menjara	menjares	menjara	menjàrem	menjàsseu	menjaren
					menjàrets
					menjàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	menja	menj	mengem	menjats	mengen
	–				menjau

Variants

• mangar, manjar, manugar, mengar, meniar, menugar, menyar

Nom

menjar m. ‎(plural menjars)

1. menjar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL