menges

Potser volíeu: mengés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmeɲ.ʒəs/, occidental /ˈmeɲ.d͡ʒes/

Verb

men·ges

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de menjar
2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar

   [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Sinònims

• minges, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Català medieval

Verb

menges

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de menjar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xes\, meridional \ˈmeŋ.heh\

Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)s\, baix \ˈmeŋ.heh\, austral \ˈmeŋ.xes\

Nom

men·ges m. pl.

1. forma plural de menge