Italià

modifica
  • Pronúncia: /manˈd͡ʒaː.re/
  • Etimologia: De l'occità manjar o del francès antic mangier, tots dos del llatí manducare, segle XII, nominalitzat el segle XIII.

mangiare intr., trans., pron. ‎(pronominal mangiarsi)

  1. menjar

Conjugació

modifica

mangiare m. ‎(plural mangiari)

  1. menjar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: man·già·re (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre mangiare