Català antic
Modifica

VerbModifica

manjar

  1. forma alternativa de menjar
    «Lo seyor de la nau ab qui eyls seran és-los tengut que·ls dó a manjar» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)

ConjugacióModifica

NomModifica

manjar m. ‎(plural manjars)

  1. forma alternativa de menjar

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \maŋˈxaɾ\, meridional \maŋˈhaɾ\
Americà: alt \maŋˈxaɾ\, baix \maŋˈhaɾ\, austral \maŋˈxaɾ\
  • Etimologia: Del català antic manjar, variant de menjar ‎(substantiu), especialment per menjar blanc, nom d'unes postres fetes amb ametlla tendra.

NomModifica

manjar m. ‎(plural manjares)

  1. menja
  2. delícia

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: man·jar (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre manjar