Potser volíeu: BLANC, Blanc


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɫaŋ/, balear /ˈbɫaŋc/, /ˈbɫaŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈbɫaŋ/, valencià /ˈbɫaŋ/, /ˈbɫaŋk/
  • Àudio: formal
(fitxer)
  • Etimologia: Del germànic blank ‎(«el color dels cavalls de pelatge més clar»), segle XII.

NomModifica

blanc m. ‎(plural blancs)

  1. Color que emet o reflexa la màxima llum visible per als humans. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l' absència de tots els altres colors.
  2. Objectiu al qual s'intenta fer punteria.
  3. Persona que pertany a la població blanca.
  4. Durant la revolució russa, seguidor de l'exercit blanc.

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs, plural femení blanques)

  1. Qualitat de blanc.
  2. Relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originaria d'Europa.
  3. Durant la revolució russa, pertanyent o relatiu a l'exercit blanc.
  4. Referit a un esser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.
    Exemple: Amb la malaltia tenia la cara blanca.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

AdjectiuModifica

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanches)

  1. Blanc

Compostos i expressionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès mitjà
Modifica

AdjectiuModifica

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanques)

  1. blanc

Compostos i expressionsModifica


Occità
Modifica

  • Àudio: Bearn
(fitxer)

AdjectiuModifica

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs o blanqui [aranès], plural femení blancas o blanques [aranès])

  1. blanc

Compostos i expressionsModifica

NomModifica

blanc m. ‎(plural blancs o blanqui [aranès])

  1. blanc