blanca

Potser volíeu: Blanca

Català

figura musical

• Pronúncia: oriental /ˈbɫaŋ.kə/, occidental /ˈbɫaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: Derivat de blanc.
• Anagrames: balanç, bancal

Nom

blan·ca f. ‎(plural blanques)

1. Espècie de moneda que valia mig morabatí.
2. Figura musical que té una durada de dos temps de negra.
3. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Rostroraja alba)

Sinònims

• (peix) cardaire, càvec, clavell, clavellada, escrita, escrita blanca, llisol, rajada, rajada blanca, cardayre, cavach, ratjada

Hiperònims

• rajades i milanes > raids

Traduccions

blanca (moneda)

• Castellà: blanca ^(es) f.
• Francès: ancienne monnaie ^(fr) de billon

• Italià: antica moneta ^(it)
• Llatí: semiteruncius ^(la)

blanca (figura musical)

• Anglès: white ^(en)
• Castellà: blanca ^(es) f.

• Francès: blanc ^(fr)
• Italià: bianco ^(it)

blanca (peix)

• Anglès: white skate ^(en)
• Castellà: raya alba ^(es), raya blanca ^(es), raya bramante ^(es)

• Francès: raie blanche ^(fr)

Adjectiu

blan·ca f. ‎(plural blanques)

1. forma femenina de blanc

Vegeu també

• Blanca a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• blanca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \ˈblaŋ.ka\

Americà: alt \ˈblaŋ.k(a)\, baix \ˈblaŋ.ka\

• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Anagrama: bancal

Nom

blan·ca f. ‎(plural blancas)

1. blanca (moneda).

Adjectiu

blan·ca f. ‎(plural blancas)

1. forma femenina de blanco

Occità

Adjectiu

blanca f. ‎(plural blancas o blanques [aranès])

1. forma femenina de blanc