garsa
Potser volíeu: garsà
Català
modificaNom
modificagarsa f. (plural garses)
- Ocell de la família dels còrvids, de color blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, comú en zones de conreu i parcs urbans (Pica pica).
Sinònims
modifica- blanca (valencià)
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Elster (de) f.
- Anglès: magpie (en)
- Asturià: pega (ast)
- Castellà: urraca (es)
- Danès: skade (da) c.
- Eslovac: straka (sk) f.
- Eslovè: sraka (sl) f.
- Esperanto: pigo (eo)
- Finès: harakka (fi)
- Francès: pie (fr)
- Friülà: cheche (fur)
- Gallec: pega (gl) f.
- Grec: καρακάξα (el) f. (karakaxa)
- Hongarès: szarka (hu)
- Islandès: skjór (is) m.
- Italià: gazza (it) f.
- Llatí: pica (la) f.
- Neerlandès: ekster (nl) m.
- Occità: agaça (oc) f., 'jassa (oc) f.
- Polonès: sroka (pl) f.
- Portuguès: gralha (pt) f., pega (pt) f.
- Retoromànic: giazla (rm) f.
- Romanès: coțofană (ro) f.
- Rus: соро́ка (ru) f. (soroka)
- Sard: piga (sc), malabiga (sc)
- Txec: straka (cs) f.
Traduccions importades de Wikidata (d:Q25307)
- Afrikaans: Eurasiese ekster (af)
- Alamànic: Ägerst (gsw)
- Albanès: Pica pica (sq)
- Alemany: Elster (de)
- Alt sòrab: sroka (hsb)
- Amhàric: የአውርስያ ዓቅዓቅ (am)
- Anglès: Eurasian Magpie (en)
- Àrab: عقعق أوراسي (ar)
- Àrab egipci: عقعق اوراسى (arz)
- Aragonès: Pica pica (an)
- Armeni: սովորական կաչաղակ (hy)
- Asturià: Pica pica (ast)
- Àzeri: Sağsağan (az)
- Baix saxó neerlandès: ikster (nds-nl)
- Baixkir: Һайыҫҡан (ba)
- Basc: Mika (eu)
- Belarús: Сарока звычайная (be)
- Belarús taraškievica: сарока звычайная (be-tarask)
- Bengalí: ইউরেশীয় ম্যাগপাই (bn)
- Bosnià: Svraka (bs)
- Bretó: Pig-klakenn (br)
- Búlgar: сврака (bg)
- Caixubi: Sroka (csb)
- Castellà: Pica pica (es)
- Cebuà: Pica pica (ceb)
- Coreà: 까치 (ko)
- Còrnic: Pyasen (kw)
- Cors: Pica pica (co)
- Croat: svraka (hr)
- Danès: husskade (da)
- Emilianoromanyès: Gaśa (eml)
- Erza: Сезьган (myv)
- Escocès: Pyot (sco)
- Eslovac: straka obyčajná (sk)
- Eslovè: sraka (sl)
- Esperanto: Eŭropa pigo (eo)
- Estonià: harakas (et)
- Extremeny: Pega (ext)
- Feroès: Skjóra (fo)
- Finès: harakka (fi)
- Flamenc occidental: Ekster (vls)
- Francès: pie bavarde (fr)
- Frisó occidental: Ekster (fy)
- Frisó oriental: Akster (stq)
- Frisó septentrional: Heister (frr)
- Friülà: Cheche (fur)
- Gaèlic escocès: Pioghaid (gd)
- Gallec: Pega (gl)
- Gal·lès: Pioden (cy)
- Georgià: კაჭკაჭი (ka)
- Gilaki: کشکرت (glk)
- Grec: Καρακάξα (el)
- Hebreu: עקעק זנבתן (he)
- Hongarès: szarka (hu)
- Ido: Pigo (io)
- Indonesi: Magpie erasia (id)
- Interlingua: Pica (ia)
- Irlandès: Pica pica (ga)
- Islandès: Skjór (is)
- Italià: Pica pica (it)
- Japonès: カササギ (ja)
- Kabardí: Къанжэ (kbd)
- Kazakh: Сауысқан (kk)
- Kirguís: Сагызган (ky)
- Kurd: Zaq (ku)
- Ladí: Agacia (lld)
- Lesguià: Керекул (lez)
- Letó: žagata (lv)
- Lígur: Bèrta (Pica pica) (lij)
- Limburguès: Aekster (li)
- Lingala: Piká (ln)
- Lituà: Šarka (lt)
- Livià: Harakku (olo)
- Llatí: Pica (la)
- Llombard: Pica pica (lmo)
- Luxemburguès: Kréi (lb)
- Macedoni: Европска страчка (mk)
- Manx: Pieanat (gv)
- Mirandès: Pega-rabuda (mwl)
- Mongol: Алаг шаазгай (mn)
- Navaho: Tó wónaanídę́ę́ʼ ąąʼąʼii (nv)
- Neerlandès: ekster (nl)
- Noruec (bokmål): skjære (nb)
- Noruec (nynorsk): skjor (nn)
- Occità: Pica pica (oc)
- Osseta: Дзæгъындзæг (os)
- Paixtu: اروپايي کاغۍ (ps)
- Pannonian Rusyn: Страка (rsk)
- Persa: زاغی (fa)
- Picard: Agache jacteusse (pcd)
- Piemontès: Pica pica (pms)
- Polonès: sroka zwyczajna (pl)
- Portuguès: Pega-rabuda (pt)
- Portuguès brasiler: Pega-rabuda (pt-br)
- Romanès: coțofană (ro)
- Rus: сорока (ru)
- Russia Buriat: Шаазгай (bxr)
- Rutè: Сорока (rue)
- Sami d'Inari: lädikuávská (smn)
- Sami meridional: skærhtjoe (sma)
- Sami septentrional: skire (se)
- Sami skolt: soorkõs (sms)
- Samogitià: Žagata (sgs)
- Serbi: сврака (sr)
- Serbocroat: Svraka (sh)
- Sicilià: carcarazza (scn)
- Suahili: Kinubi (sw)
- Suec: skata (sv)
- Tadjik: Акка (tg)
- Tagal: Dominikong Europeo (tl)
- Tai: นกสาลิกาปากดำ (th)
- Tàmil: ஐரோவாசிய மேக்பை (ta)
- Tàtar: Саескан (tt)
- Telugu: వస పిట్ట (te)
- Tibetà: སྐྱ་ཀ། (bo)
- Turc: Avrupa saksağanı (tr)
- Txec: straka obecná (cs)
- Txetxè: Къорзакъиг (ce)
- Txuvaix: Чакак (cv)
- Ucraïnès: сорока (uk)
- Udmurt: Коӵо (udm)
- Uzbek: Zagʻizgʻon (uz)
- Való: Agaesse (wa)
- Vènet: Chéca (vec)
- Vepse: Harag (vep)
- Vietnamita: Ác là (vi)
- Waray: Pica pica (war)
- Xinès: 喜鹊 (zh)
- Xinès (Taiwan): 喜鵲 (zh-tw)
- Xinès (Xina): 喜鹊 (zh-cn)
- Xinès cantonès: 喜鵲 (yue)
- Xinès hakka: Â-siak (hak)
- Xinès min del sud: Kheh-chiáu (nan)
- Xinès min oriental: Káh-chiók (cdo)
- Xinès wu: 喜鹊 (wuu)
- Zhuang: Roeggacak (za)
Falsos amics
modifica- Castellà: garza («agró»)
Verb
modificagarsa
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de garsar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb garsar.
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC