Potser volíeu: picà


Català
Modifica

NomModifica

pi·ca f. ‎(plural piques)

  1. Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al cap damunt.
  2. Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
  3. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
  4. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
  5. Pic, cim d'una muntanya.
  6. (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.

Compostos i expressionsModifica

  • pica beneitera, vas que hi ha a la porta de les esglésies ple d'aigua beneïda perquè els fidels en prenguin al entrar i sortir.
  • pica baptismal, peça còncava que en les esglésies conté l'aigua de batejar.

RelacionatsModifica

Colls de la baralla francesa
en català
       
cors diamants piques trèvols

TraduccionsModifica

VerbModifica

pi·ca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

pica ‎(comptable i incomptable, plural picas)

  1. pica (al·lotriofàgia)


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈpi.ka/
Americà: alt /ˈpi.k(a)/, baix /ˈpi.ka/
  • Etimologia: Del verb picar.

NomModifica

pi·ca f. ‎(plural picas)

  1. pica (llança, recipient, carta)

Compostos i expressionsModifica

  • poner una pica en Flandes, empresa difícil

RelacionatsModifica

Colls de la baralla francesa
en castellà
       
corazones diamantes picas tréboles


Llatí
Modifica

NomModifica

pīca f. ‎(genitiu pīcae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu pīca pīcae
Vocatiu pīca pīcae
Acusatiu pīcam pīcās
Genitiu pīcae pīcārum
Datiu pīcae pīcīs
Ablatiu pīcā pīcīs
  1. garsa


Serbi
Modifica

NomModifica

pica f. ‎(ciríl·lic пица, plural pice)

  1. pizza