coll
CatalàModifica
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí collum, segle XIV.
NomModifica
coll m. (plural colls)
- Part del cos d'un animal que uneix el cap i el tronc. S'aplica figuradament a objectes.
- Part més baixa, i relativament plana, que es troba entre dos cims, alhora que separa dues valls oposades.
- Solapa d'una camisa o altres peces de vestir que cobreixen el tors.
- En una baralla de cartes, cadascuna de les figures que tenen un joc complet d'elements (el coll d'espases, de bastos, de copes, d'oros o en la baralla francesa cors, piques, diamants i trèvols.
- (esports de raqueta) Part de l'empunyadura d'una raqueta més pròxima al cap.
- (golf) Part del cap d'un bastó que l'uneix amb la vara.
- (ortografia del 2016) forma alternativa de cóll («testicle»)
Compostos i expressionsModifica
- Tenir-ho coll avall = Haver-ho assumit
- Trencar-se el coll = morir
- Estar d'aigua fins al coll = Estar malament, al límit o sense gaires opcions favorables davant d'una situació adversa.
- Portar a coll-i-bé = Posar damunt les espatlles, especialment la canalla.
- Posar-hi el coll = Esforçar-se per dur a terme una tasca satisfactòriament.
DerivatsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Part del cos
|
|
Part entre dos cims
Solapa
Figures de les cartes
|
|
Part de l'empunyadura d'una raqueta
Part del cap d'un bastó de golf
VerbModifica
coll
Miscel·làniaModifica
- Anagrama: lloc (revers)
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- coll. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: coll