coll

Potser volíeu: col·l., COLL, Coll, cóll

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔʎ/^ⓘ
• Rimes: -ɔʎ
• Etimologia: [1, anatomia] Del llatí collum, segle XIV.
• Etimologia: [2, geografia] Del llatí collis ‎(«puig»), amb canvi semàntic per analogia anatòmica.
• Etimologia: [3, cartes] Del llatí cōpulum, variant de cōpula ‎(«cobla»), per contaminació de collum ‎(«coll»).

Nom

coll m. ‎(plural colls)

1. Part del cos d'un animal que uneix el cap i el tronc. S'aplica figuradament a objectes.
2. Part d’una peça de vestir que correspon a la zona superior del tors pròxima al cap.
3. (esports de raqueta) Part de l'empunyadura d'una raqueta més pròxima al cap.
4. (golf) Part del cap d'un bastó que l'uneix amb la vara.

Sinònims

• clatell, gola

Derivats

• a collibè
• collejar
• collar
• escollar

Compostos i expressions

• Tenir-ho coll avall = Haver-ho assumit
• Trencar-se el coll = morir
• Estar d'aigua fins al coll, Estar amb l'aigua al coll = Estar malament, al límit o sense gaires opcions favorables davant d'una situació adversa.
• Posar-hi el coll = Esforçar-se per dur a terme una tasca satisfactòriament.

Traduccions

Part del cos

• Alemany: Hals ^(de)
• Anglès: neck ^(en)
• Basc: sama ^(eu)
• Bretó: gouzoug ^(br)
• Castellà: cuello ^(es)
• Danès: hals ^(da) c.
• Eslovac: krk ^(sk) m.
• Eslovè: vrat ^(sl)
• Esperanto: kolo ^(eo)
• Finès: kaula ^(fi)
• Francès: cou ^(fr)
• Friülà: cuel ^(fur)
• Gallec: colo ^(gl) m., pescozo ^(gl) m.
• Georgià: კისერი ^(ka) ‎(kísseri)
• Grec: λαιμός ^(el) m. ‎(lemós)
• Grec antic: δέρη ^(grc) f. ‎(dérē), τράχηλος ^(grc) m. ‎(trákhēlos)
• Guaraní: ajúra ^(gn)
• Gujarati: ગરદન ^(gu)
• Indonesi: leher ^(id)
• Irlandès: muineál ^(ga) m.
• Italià: collo ^(it) m.
• Japonès: 首 ^(ja)
• Llatí: collum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: COLL ^(csc)
• Macedoni: врат ^(mk) m.
• Neerlandès: nek ^(nl) m.
• Occità: còl ^(oc) m.
• Persa: گردن‎ ^(fa)
• Polonès: szyja ^(pl) f.
• Portuguès: pescoço ^(pt) m., colo ^(pt) m.
• Quítxua: kunka ^(qu)
• Retoromànic: culiez ^(rm) m.
• Romanès: gât ^(ro) n.
• Rus: ше́я ^(ru) f. ‎(xeia)
• Sard: trucu ^(sc)
• Turc: boyun ^(tr)
• Txec: krk ^(cs) m.
• Ucraïnès: ши́я ^(uk) f. ‎(xia)
• Xinès: 頸 ^(zh) ‎(颈, jǐng)

Part d’una peça de vestir

• Alemany: Kragen ^(de)
• Anglès: collar ^(en)
• Castellà: cuello ^(es)
• Eslovac: golier ^(sk) m.
• Esperanto: kolumo ^(eo)
• Francès: col ^(fr)
• Italià: colletto ^(it) m.
• Polonès: kołnierz ^(pl) m.
• Portuguès: gola ^(pt) f.
• Rus: воротни́к ^(ru) m. ‎(vorotnik)

Part de l'empunyadura d'una raqueta

• Anglès: neck ^(en), throat ^(en)
• Castellà: cuello ^(es)
• Francès: haut de manche ^(fr)

Part del cap d'un bastó de golf

• Anglès: hosel ^(en), neck ^(en)
• Castellà: cuello ^(es)
• Francès: col ^(fr), douille ^(fr)

Nom

coll m. ‎(plural colls)

1. Part més baixa, i relativament plana, que es troba entre dos cims, alhora que separa dues valls oposades.

Sinònims

• collada, port de muntanya

Traduccions

Part entre dos cims

• Alemany: Pass ^(de)
• Anglès: throat ^(en)
• Castellà: cuello ^(es)
• Eslovè: grlo ^(sl)
• Francès: col ^(fr)

Nom

coll m. ‎(plural colls)

1. Sèrie de cartes representada amb una de les quatre figures en què es divideix la baralla.

   El coll d'espases, de bastos, de copes, d'oros o, en la baralla francesa, cors, piques, diamants i trèvols.

Sinònims

• pal

Traduccions

Figures de les cartes

• Afrikaans: pak ^(af)
• Alemany: Farbe ^(de) f.
• Anglès: suit ^(en)
• Àrab: رَمْز‎ ^(ar) m.
• Belarús: масць ^(be) f. ‎(masts)
• Castellà: cuello ^(es), palo ^(es) m.
• Coreà: 색깔 ^(ko) ‎(saekkkal)
• Danès: kulør ^(da) c.
• Eslovac: farba ^(sk) f.
• Eslovè: ovratnik ^(sl)
• Esperanto: emblemo ^(eo)
• Finès: maa ^(fi)
• Francès: couleur ^(fr)
• Grec: χρώμα ^(el) n. ‎(khroma)
• Hongarès: szín ^(hu)
• Italià: seme ^(it) m., colore ^(it) m.
• Japonès: スート ^(ja) ‎(sūto)
• Macedoni: бо́ја ^(mk) f.
• Maori: whare ^(mi)
• Noruec: farge ^(no) n.
• Polonès: kolor ^(pl) m.
• Portuguès: naipe ^(pt) m.
• Rus: масть ^(ru) f. ‎(mast)
• Suec: färg ^(sv)
• Txec: barva ^(cs) f.
• Ucraïnès: масть ^(uk) f. ‎(mast)
• Vietnamita: hoa ^(vi)
• Xinès: 花色 ^(zh) ‎(huāsè)

Nom

coll m. ‎(plural colls)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de cóll ‎(«testicle»).

Verb

coll

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de collar.

Miscel·lània

• Anagrama: lloc ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• coll. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: coll