Potser volíeu: col·l., COLL, Coll, cóll


Català
Modifica

  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí collum, segle XIV.

NomModifica

coll m. ‎(plural colls)

  1. Part del cos d'un animal que uneix el cap i el tronc. S'aplica figuradament a objectes.
  2. Part més baixa, i relativament plana, que es troba entre dos cims, alhora que separa dues valls oposades.
  3. Solapa d'una camisa o altres peces de vestir que cobreixen el tors.
  4. En una baralla de cartes, cadascuna de les figures que tenen un joc complet d'elements (el coll d'espases, de bastos, de copes, d'oros o en la baralla francesa cors, piques, diamants i trèvols.
  5. (esports de raqueta) Part de l'empunyadura d'una raqueta més pròxima al cap.
  6. (golf) Part del cap d'un bastó que l'uneix amb la vara.
  7. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóll ‎(«testicle»)

Compostos i expressionsModifica

  • Tenir-ho coll avall = Haver-ho assumit
  • Trencar-se el coll = morir
  • Estar d'aigua fins al coll = Estar malament, al límit o sense gaires opcions favorables davant d'una situació adversa.
  • Portar a coll-i-bé = Posar damunt les espatlles, especialment la canalla.
  • Posar-hi el coll = Esforçar-se per dur a terme una tasca satisfactòriament.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

coll

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de collar

Miscel·làniaModifica

  • Anagrama: lloc (revers)

Vegeu tambéModifica