tronc

Català

troncs d'arbres

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈtɾoŋ/, balear /ˈtɾoŋk/

Occidental: nord-occidental /ˈtɾoŋ/, valencià /ˈtɾoŋ/, /ˈtɾoŋk/

• Rimes: -oŋk
• Etimologia: De l'adjectiu llatí trǔncus ‎(«tallat, mutilat») i més endavant també en llatí «tronc d'un arbre», segle XIV.

Nom

tronc m. ‎(plural troncs)

1. (botànica) Part dels arbres entre l'arrel i la copa, equivalent a la tija d'altres vegetals.
2. (anatomia) Part del cos entre les extremitats i el cap.
3. Centre d'una disciplina o organització.
4. (argot casteller) Part vertical central d'un castell, per oposició als diferents nivells de la pinya.

Traduccions

Traduccions: tronc

• Alemany: Stamm ^(de) m.
• Anglès: trunk ^(en)
• Castellà: tronco ^(es)
• Eslovac: kmeň ^(sk) m.
• Eslovè: deblo ^(sl) n.
• Esperanto: trunko ^(eo)
• Francès: tronc ^(fr)
• Friülà: tronc ^(fur)
• Gallec: tronco ^(gl) m.
• Gal·lès: boncyff ^(cy) m.
• Georgià: ტანი ^(ka) ‎(tani)
• Grec: κορμός ^(el) m. ‎(kormós)
• Hindi: तना ^(hi) m.
• Irlandès: stoc ^(ga) m.
• Italià: tronco ^(it)
• Japonès: 幹 ^(ja)
• Kurd: qurm ^(ku)
• Llatí: truncus ^(la) m.

• Noruec: stamme ^(no) m.
• Occità: tronc ^(oc) m.
• Persa: تنه ^(fa)
• Polonès: pień ^(pl) m.
• Portuguès: tronco ^(pt) m.
• Quítxua: kurku ^(qu)
• Romanès: trunchi ^(ro) n.
• Rus: ствол ^(ru) m. ‎(stvol)
• Serbocroat: дебло ^(sh), deblo ^(sh) n.
• Sicilià: truncu ^(scn) m.
• Suec: stam ^(sv) c.
• Tai: ต้น ^(th)
• Turc: gövde ^(tr)
• Txec: kmen ^(cs) m.
• Uzbek: tana ^(uz)
• Való: buk ^(wa) m.
• Vietnamita: thân cây ^(vi)
• Xinès: 樹幹 ^(zh) ‎(树干, shùgàn)

Verb

tronc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot