Potser volíeu: COS, cós, Cós

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 2) /ˈkos/
  • Rimes: -os
  • Etimologia: [1] Del català antic cors, del llatí corpus, segle XII. Doblet de corpus.
  • Etimologia: [2] Del català antic cors, del llatí cursus.

cos m. ‎(plural cossos)

  1. Objecte físic.
  2. Organisme, part material dels éssers vius.
  3. Institució.
    el cos policial
  4. Nucli, part central, nus.
  5. Distància entre el punt més alt de la lletra més alta fins al punt més baix de la més baixa.

Sinònims

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • no tenir el cos per a alguna cosa = no suportar-la
  • el cos del delicte = la prova definitiva
  • en cos i ànima = totalment
  • tenir (o quedar-se amb) mal cos = tenir remordiments, males sensacions

Traduccions

modifica

cos m. ‎(plural cossos)

  1. Cursa amb premis que es fa en certes festes.
  2. cors
  3. Mida tradicional del solar d’un nucli de població, equivalent a uns cinc metres de carrer.

Variants

modifica
  • cós (grafia obsoleta)

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica