sóc

Potser volíeu: soc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsok/
• Rimes: -ok
• Homòfon: soc
• Etimologia: Velarització del català antic so, de som, del llatí sum.

Verb

sóc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

• soc (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

• só, forma arcaica.
• som, forma balear.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: bin ^(de)
• Anglès: am ^(en)
• Basc: naiz ^(eu), nago ^(eu)
• Castellà: soy ^(es), estoy ^(es)
• Francès: suis ^(fr)
• Hindi: हूँ ^(hi)
• Xinès: 是 ^(zh) ‎(shì)

Miscel·lània

• Anagrames: cos ^(alfagrama), cós, Cós, osc

Català antic

Verb

sóc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser