Potser volíeu: SÒLID


Català
Modifica

 
El gel és aigua en estat sòlid
 
cara i creu d'un sòlid del segle IV

NomModifica

sò·lid m. ‎(plural sòlids)

  1. Estat de la matèria que es caracteritza per resistir-se a la deformació.
    El marbre és un sòlid.

Compostos i expressionsModifica

  • Sòlid platònic: Un poliedre, les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals.
    El cub és un sòlid platònic.
  • Sòlid bizantí: Moneda d'or creada per l'emperador Constantí I el Gran
  • Sòlid de revolució: En enginyeria, és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'un eix que pertany al mateix pla.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

sò·lid m. ‎(femení sòlida, plural masculí sòlids, plural femení sòlides)

  1. Qualitat de fermesa o resistència a les forces que tendeixen a deformar-lo.
    Aquesta casa té uns fonaments sòlids.
  2. Que no té punts dèbils.
    Va rebre una sòlida educació.
  3. Moviment d'escacs que comporta el mínim de riscs.
    Va iniciar la partida amb moviments sòlids.

DerivatsModifica

solidificar

SinònimsModifica

ferm, dur, dens, resistent, coherent

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica