sòlid

Potser volíeu: SÒLID

Català

El gel és aigua en estat sòlid

cara i creu d'un sòlid del segle IV

• Pronúncia: /ˈsɔ.ɫit/
• Rimes: -ɔlit
• Homòfon: sòlit
• Etimologia: Del l'adjectiu llatí solidus, segle XIV, de sollus ‎(«sencer, intacte») amb el sufix -idus ‎(«qualitat perceptible pels sentits»). Doblet de sou.
• Anagrama: ídols

Nom

sò·lid m. ‎(plural sòlids)

1. Estat de la matèria que es caracteritza per resistir-se a la deformació.

   El marbre és un sòlid.

Compostos i expressions

• Sòlid platònic: Un poliedre, les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals.

  El cub és un sòlid platònic.

• Sòlid bizantí: Moneda d'or creada per l'emperador Constantí I el Gran
• Sòlid de revolució: En enginyeria, és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'un eix que pertany al mateix pla.

Traduccions

Estat de la matèria

• Anglès: solid ^(en)
• Castellà: sólido ^(es)

• Francès: solide ^(fr)
• Italià: solido ^(it)

Sòlid bizantí

• Anglès: solidus ^(en)

• Castellà: sólido ^(es) m.

Adjectiu

sò·lid m. ‎(femení sòlida, plural masculí sòlids, plural femení sòlides)

1. Qualitat de fermesa o resistència a les forces que tendeixen a deformar-lo.

   Aquesta casa té uns fonaments sòlids.

2. Que no té punts dèbils.

   Va rebre una sòlida educació.

3. Moviment d'escacs que comporta el mínim de riscs.

   Va iniciar la partida amb moviments sòlids.

Derivats

solidificar

Sinònims

ferm, dur, dens, resistent, coherent

Traduccions

Qualitat de fermesa

• Anglès: solid ^(en)
• Castellà: sólido ^(es)
• Francès: solide ^(fr)

• Italià: solido ^(it)
• Llengua de signes catalana: SÒLID ^(csc)

Vegeu també

• Sòlid a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot