στερεός

Grec antic

• Pronúncia: /ste.reˈos/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ster- («enfortir, unir»).

Adjectiu

στερεός ‎(stereós) m. ‎(femení στερεᾱ́, neutre στερεόν)

1. ferm, rígid, sòlid
2. robust, resistent
3. vívid, autèntic, intens
4. obstinat
5. cruel

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p. 1022-1027