Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈfɛrm/, balear /ˈfəɾm/, /ˈfɛrm/
Occidental: /ˈfeɾm/
  • Etimologia: Del llatí firmus, segle XIII.

AdjectiuModifica

ferm m. ‎(femení ferma, plural masculí ferms, plural femení fermes)

  1. Que està ben subjectat i és difícil de fer trontollar.
  2. Sense vacil·lacions, de creences consolidades.
  3. Amb seguretat.
    Parlava amb veu ferma

Compostos i expressionsModifica

  • "terra ferma" = continent
  • "de ferm" = intensament

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

AdverbiModifica

ferm

  1. Amb intensitat, sense vacil·lació.
    Es manté ferm davant l’adversitat.
  2. (septentrional, mallorquí) molt

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Maltès
Modifica

  • Pronúncia: /fɛrm/
  • Etimologia: Del català septentrional o mallorquí ferm

AdverbiModifica

ferm

  1. molt