Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtab.bɫə/, occidental /esˈta.bɫe/
  • Rimes: -able
  • Homòfons: astable, establa
  • Etimologia: Del llatí stabŭlum, segle XIII [1].
  • Etimologia: Del llatí stabĭlis, segle XIII [2].

Nom modifica

estable m. ‎(plural estables)

  1. Habitacle on es guarda el bestiar.
  2. (per extensió) Lloc brut.

Variants modifica

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

estable inv. ‎(plural estables)

  1. Establert o fixat amb fermesa.
  2. Compost químic que no es descompon fàcilment.

Traduccions modifica

Verb modifica

estable

  1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb establar
  2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb establar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb establar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·ta·ble (3)

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional \esˈta.βle\, meridional \ehˈta.βle\
Americà: alt /esˈta.ble/, baix \ehˈta.βle\

Adjectiu modifica

estable inv. ‎(plural estables)

  1. estable

Sinònims modifica

Antònims modifica

Relacionats modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estable