Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtab.bɫə/, occidental /esˈta.βɫe/
  • Rimes: -able
  • Homòfons: astable, establa
  • Etimologia: Del llatí stabŭlum, segle XIII [1].
  • Etimologia: Del llatí stabĭlis, segle XIII [2].

NomModifica

es·ta·ble m. ‎(plural estables)

  1. Habitacle on es guarda el bestiar.
  2. (per extensió) Lloc brut.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

es·ta·ble inv. ‎(plural estables)

  1. Establert o fixat amb fermesa.
  2. Compost químic que no es descompon fàcilment.

TraduccionsModifica

VerbModifica

es·ta·ble

  1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb establar
  2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb establar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb establar

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica