sòlit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsɔ.ɫit/, balear /ˈsɔ.ɫit/
	alguerès /ˈsɔ.ɾit/
Occidental:	/ˈsɔ.ɫit/

• Rimes: -ɔlit
• Homòfon: sòlid
• Etimologia: Del llatí solitus, segle XV.

Adjectiu

sòlit m. ‎(femení sòlita, plural masculí sòlits, plural femení sòlites)

1. (antic, alguerès) acostumat

Miscel·lània

• Síl·labes: sò·lit (2)
• Anagrames: lotis, solti, soltí, sòtil, tolís

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DAlg