Obre el menú principal

Contingut


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈkos/
Occidental: nord-occidental /ˈkos/, valencià /ˈkoɾs/
[1] Del llatí cursus, segle XIV, doblet de curs.
[2] Del llatí corsus, de Corsica.

NomModifica

cors m. ‎(plural corsos)

  1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

  1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

TraduccionsModifica

NomModifica

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

  1. Natural de Còrsega.

TraduccionsModifica

NomModifica

cors m. ‎(només en singular)

  1. Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

TraduccionsModifica

NomModifica

cors m. pl.

  1. forma plural de cor

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

NomModifica

cors

  1. cos (organisme)
  2. cós, cursa en festes d’armes
  3. buc, cos d’una nau
  4. curs
  5. cors (campanya naval)

Compostos i expressionsModifica

  • nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
  • cors per cors - lluita cos a cos

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

NomModifica

cors m. pl.

  1. forma plural de cor


Llatí
Modifica

NomModifica

cors f. ‎(genitiu cortis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cors cortēs
Vocatiu cors cortēs
Acusatiu cortem cortēs
Genitiu cortis cortium
Datiu cortī cortibus
Ablatiu corte cortibus
  1. pati
  2. gent, massa (multitud)
  3. seguici d'un pretor
  4. companyia militar

VariantsModifica

DerivatsModifica