Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nàutica) /ˈkors/
  • Rimes: -oɾs
  • Pronúncia(i): (Còrsega, cor) /ˈkɔrs/
  • Rimes: -ɔɾs
  • Etimologia: [1] Del llatí cursus, segle XIV. Doblet de curs.
  • Etimologia: [2] Del llatí corsus, de Corsica.

cors m. ‎(plural corsos)

  1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

  1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions

modifica

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

  1. Natural de Còrsega.
  2. (masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions

modifica

cors m. pl.

  1. Forma plural de cor.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: [1] Del llatí corpus.
  • Etimologia: [2] Del llatí cursus.

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

  1. cos (organisme, matèria corporal)
    «L’ aygua entrant en la terra no es cors, axí con la potencia vegetativa qui 's mou per l' arbre sens que no es cors; cor si era cors, seguir -s' ia que .j. cors entràs en altre, lo qual entrament es negable e no dubitable.» (Ramon Llull, Art demostrativa, 1283)
  2. buc (cos d’una nau)

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
  • cors per cors - lluita cos a cos

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

  1. cos (lloc de curses en festes d’armes)
  2. curs (camí)
    «Enaxí con la setmana fa son cors per los .vii. dies, enaxí la febra quartana fa son cors per les .iiii. cambres del quadrangle de malencolia.» (Ramon Llull, Començaments de medicina, 1274-1283)
  3. cors (campanya naval)
    «Don Nuno armà una nau e dues galees per entrar en cors en les partides de Barberia.» (Jaume I, Llibre dels feits, 1380)

Derivats

modifica

cors

  1. forma plural de cor

Vegeu també

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /kɔʁ/

cors m. pl.

  1. forma plural de cor

cors f. ‎(genitiu cortis)

  1. pati
  2. gent, massa (multitud)
  3. seguici d'un pretor
  4. companyia militar

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cors cortēs
Vocatiu cors cortēs
Acusatiu cortem cortēs
Genitiu cortis cortium
Datiu cortī cortibus
Ablatiu corte cortibus


Variants

modifica

Derivats

modifica