• Pronúncia(i): /ˈhɔr.tʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰortós, amb un terme cognat en grec, χόρτος ‎(khórtos).

hortus m. ‎(genitiu hortī)

  1. espai tancat, pati
  2. jardí en una vil·la romana

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu hortus hortī
Vocatiu horte hortī
Acusatiu hortum hortōs
Genitiu hortī hortōrum
Datiu hortō hortīs
Ablatiu hortō hortīs