Català

modifica
Oriental:  central /ˈʒen/
balear /ˈʒent/, /ˈʒen/
Occidental:  nord-occidental /ˈd͡ʒen/
valencià /ˈd͡ʒent/, /ˈd͡ʒen/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: gen ‎(nord-occidental)
  • Etimologia: Del llatí gens ‎(«tribu»), segle XII.

gent f. ‎(normalment en singular, plural gents)

  1. Conjunt indeterminat de persones.
  2. Grup de persones d’una categoria o condició determinada.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

Adverbi

modifica

gent

  1. gentilment, graciosament

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Neerlandès

modifica
 
Abbotts gent (Papasula abbotti).
  • Pronúncia: /ɣɛnt/
  • Etimologia: Retroformació a partir de jan-van-gent ‎(«mascarell»).

gent m. ‎(plural genten)

 
Bruine gent (Sula leucogaster).
  1. (ornitologia) mascarell, nom comú de bona part dels ocells de la família dels súlids (Sulidae)
    Abbotts gentmascarell d'Abbott (Papasula abbotti)
    bruine gentmascarell bru (Sula leucogaster)
  2. (ornitologia) (especialment en plural genten) súlid

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica