Potser volíeu: Gens


Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈʒens/, occidental /ˈd͡ʒens/
  • Rimes: -ens
  • Homòfon: gents
  • Etimologia: Del llatí gěnus ‎(«gènere, mena»), segle XII, amb caràcter adverbial per l’ús reforçat en frases negatives amb el sentit «de cap mena».

AdverbiModifica

gens

  1. Absència de quantitat respecte d'una totalitat anterior.
    No n'hi ha gens. No queda gens de sucre.
  2. (interrogatiu, condicional) Quantitat mínima d'una suposició.
    Si fa gens de fred, et posaràs malalt. Et queda gens de sal?

NotesModifica

Aplicat a un substantiu va seguit sempre de la preposició de.

Compostos i expressionsModifica

RelacionatsModifica

  • cap (coses comptables)

TraduccionsModifica

NomModifica

gens m. pl.

  1. forma plural de gen

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

NomModifica

gens m. f. ‎(plurale tantum)

  1. gent


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ɡɛns/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ǵenh₁- («enerar»)

NomModifica

gēns f. ‎(genitiu gentis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu gēns gentēs
Vocatiu gēns gentēs
Acusatiu gentem gentēs
Genitiu gentis gentium
Datiu gentī gentibus
Ablatiu gente gentibus
  1. família
  2. tribu, clan

DerivatsModifica