gens

Potser volíeu: Gens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒens/, occidental /ˈd͡ʒens/
• Rimes: -ens
• Homòfon: gents
• Etimologia: Del llatí gěnus ‎(«gènere, mena»), segle XII, amb caràcter adverbial per l’ús reforçat en frases negatives amb el sentit «de cap mena».

Adverbi

gens

1. Absència de quantitat respecte d'una totalitat anterior.

   No n'hi ha gens. No queda gens de sucre.

2. (interrogatiu, condicional) Quantitat mínima d'una suposició.

   Si fa gens de fred, et posaràs malalt. Et queda gens de sal?

Notes

Aplicat a un substantiu va seguit sempre de la preposició de.

Compostos i expressions

• no gens
• gens ni mica

Relacionats

• cap (coses comptables)

Traduccions

Absència de quantitat, frase negativa

• Anglès: not at all ^(en)
• Castellà: nada ^(es)

• Francès: nullement ^(fr), pas du tout ^(fr)
• Italià: affatto ^(it)

Quantitat mínima condicional o interrogativa

• Anglès: any ^(en)
• Castellà: un poco ^(es), algo ^(es)

• Francès: un peu ^(fr)
• Italià: un po' ^(it)

Nom

gens m. pl.

1. forma plural de gen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Francès

• Pronúncia: /ʒɑ̃/

Nom

gens m. f. ‎(plurale tantum)

1. gent

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ǵenh₁- («enerar»)

Nom

gēns f. ‎(genitiu gentis)

1. família
2. tribu, clan

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	gēns	gentēs
Vocatiu	gēns	gentēs
Acusatiu	gentem	gentēs
Genitiu	gentis	gentium
Datiu	gentī	gentibus
Ablatiu	gente	gentibus

Derivats

• genticus
• gentilīcius
• gentīlis
• gentīlitās